Carla Simón: «Serà l’any de les cineastes quan hi hagi més nominades»

Carla Simón, directora de la pel·lícula "Estiu 1993" ha explicat tot sobre l'èxit d'aquest film i de la bona acollida que ha tingut entre el públic.

Cinc Premis Gaudí, tres Goya i tot un èxit a taquilla. Com se sent al saber que una història tan personal com Estiu 1993 ha tingut tan bona acollida?

És molt bonic, sobretot perquè no ens ho esperàvem. Vam començar aquest projecte amb molt d’esforç i el rodatge també va ser bastant dur però quan vam rebre el primer premi a Berlín va ser una sorpresa total. Ha estat com un miracle tot el que ha passat perquè ni ens ho esperàvem ni la pel·lícula tenia aquesta ambició.

Quina diria que és la clau d’aquest èxit?

Crec que la clau de tot són les nenes perquè tenen aquest magnetisme que fa que la gent vulgui continuar mirant-les. Però també m’he adonat que parlar de temes tan universals com la mort, l’amor familiar i la infantesa facilita que la gent s’hi senti identificada.

L’últim any el moviment feminista ha estat molt present a les gales de cine. Realment les cineastes comencen a tenir més veu?

És necessari que es reivindiqui el paper de la dona dins del cine però no crec que aquesta desigualtat es resolgui d’un any per l’altre, el problema és molt més profund. Hi ha menys dones que es dediquen al cine perquè històricament ha estat una professió molt masculina. Hem de treballar perquè totes les dones que es formen en el món de l’audiovisual, que són moltes, puguin fer el salt al món professional. Serà l’any de les dones en el cine quan hi hagi més nominades.

Va avançar que el seu pròxim projecte es podria enregistrar a Lleida.

La veritat és que encara no ho sé perquè ha estat un any molt intens i no he tingut gaire temps d’escriure la història. Tinc dos idees i una s’ambienta a Lleida i inclouria els camps de presseguers però encara no està definit. Encara queda molta feina a fer per saber si realment s’acabarà portant a terme o no. L’únic que tinc clar és que no serà una obra autobiogràfica, tinc ganes de fer ficció.

Però la inspiració dels camps de presseguers estaria relacionada amb el fet de tenir familiars lleidatans?

Sí, els meus oncles viuen a Alcarràs. No és una localitat que conegui gaire però hi vaig passar alguns estius i Nadal.