Carles Comes va revalidar ahir a Linyola el seu càrrec com a president de la Federació de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per als pròxims quatre anys, després d’imposar-se en la votació del congrés regional a la candidatura alternativa de Montse Bergés, per 158 vots a 113 (55 a 39%). En total, van votar 288 militants i hi ha hagut 16 vots en blanc (5,5%) i un de nul. Comes, que comptava amb el suport de la direcció nacional, es va mostrar molt satisfet pel fet de ser el primer a aconseguir mantenir-se durant dos mandats al capdavant del partit a Lleida i es va fixar com a objectiu «continuar fent la feina que hem fet fins ara i aconseguir que el partit creixi cada dia més».
La primera fita seran les eleccions al Parlament del 27 de setembre, on Comes espera que Esquerra, que ara viu el seu millor moment a Lleida, millori els actuals tres diputats i disputi el lloc de primera força a Lleida a Convergència. Així mateix, va apostar per continuar organitzant campanyes per promoure la independència de Catalunya entre la ciutadania en localitats de tot Lleida.
Encara que Bergés, que tenia suport d’alguns històrics de la formació, ha obtingut gairebé un 40% de vots, Comes va considerar que, una vegada superat el congrés, no hi haurà cap divisió en el partit i tots treballaran junts. També va mostrar la seua voluntat de parlar amb els membres de l’altra candidatura per integrar-ne algun a la nova direcció. «Comptem amb tots per continuar treballant», va ressaltar. Durant el seu discurs, Comes va anunciar també la creació d’uns premis que portaran el nom del desaparegut dirigent local d’Esquerra Jordi Cortada, amb l’objectiu d'»obrir-nos més a la societat». Per la seua part, Bergés es va mostrar satisfeta per haver pogut presentar les seues propostes als militants, en què va reivindicar més debat i discurs polític, però va defensar que d’ara endavant no hi haurà cap divisió al partit a Lleida. «Ara toca anar tots junts endavant pel mateix projecte cap al 27-S», va afegir.
Al congrés hi van assistir un total de 292 militants, majoria del Segrià (142), seguit de la Noguera (46), Pla d’Urgell (36), Urgell (27), Segarra (27) i Garrigues (14).
