El talent lleidatà d’aquesta setmana és un artista que porta el ritme dins seu, i que es va endinsar en la dansa per amor. Sí, ja ho sabeu, quan som petits i ens enamorem per primera vegada, fem quelcom per enlluernar aquella persona que ens agrada.
Estem parlant d’en Carles Escolà, un ballarí de 25 anys, natural de Torres de Segre, que compagina les seves actuacions professionals amb la coreografia i la formació. És una persona que, tot i que ja balla fantàsticament bé, sempre està disposat a aprendre i perfeccionar els diferents estils de ball.
Com hem comentat, la seva passió pel ball va començar per amor. “M’agradava una noia que ballava balls de saló, i vaig apuntar-me a ballar. Ella va ser la meva primera parella de ball i de relació sentimental”, indica Escolà. Els seus inicis es remunten al poble, i després va passar per l’escola El Mirall de Lleida per poder fer ball de competició, i l’escola Factoria D per ballar per equips. El salt endavant en la seva formació va ser quan va decidir seguir formant-se com a ballarí a Barcelona. “Vaig tenir la sort de poder marxar a Barcelona i tenir els millors professors. Era sacrificat, perquè cada dia havia d’agafar el tren després de l’institut, però gràcies a això ara puc viure del ball”, explica satisfet.
L’agenda diària d’en Carles és molt apretada. Pels matins es forma en jazz musical a la prestigiosa escola Coco Comin de Barcelona, i en Dansa Contemporània a la ESDM. Per les tardes és el coreògraf de balls de parella a l’Escola Dance Scape: balls de saló i balls llatins. A banda de formar-se i impartir classe, exerceix de ballarí professional per agències, que tenen el seu perfil per treballar en spots, videoclips i tot tipus de esdeveniments. És un dels ballarins que apareix al videoclip “21 botons” de Blaumut, i va ser un dels membres del musical Club Banyetes, que es va fer a la Llotja. Amb la voluntat de seguir creixent, ell ha participat en els càstings d’Operación Triunfo i del programa “Bailando con las estrellas” de RTVE.
Actualment Carles Escolà està retirat de la competició, però abans competia en balls esportius, on va arribar a obtenir la lletra A, el que vindria a ser la màxima categoria en balls de saló. Preguntat sobre la seva especialitat, ell ho té clar “El que sempre m’ha agradat i domino més són els balls de saló, perquè ho porto ballant des dels 12 anys. Si les feines temporals que em surten són relacionades amb aquest estil, molt millor”, afirma. De fet, un dels seus reconeixements va ser l’any 2012 al proclamar-se campió del Campionat Nacional de Showdance de Cambrils amb una peça elaborada per ell, en què ballava juntament amb tres noies.
No obstant, com tot ballarí té un registre molt ampli; des de dansa contemporània passant pel ballet o els balls llatins. Precisament els balls llatins són després dels balls de saló els que millor resultat li han donat en quant a reconeixement. Ell juntament amb la seva parella de ball Marta Prado van quedar l’any passat en dotzena posició al campionat del món de salsa a Orlando (EUA). “Va ser una cosa totalment inesperada, una llàstima perquè vam estar a punt d’arribar a la final, però vam sortir molt contents”, explica amb un somriure Escolà. A diferència dels balls de saló, la salsa no està catalogat com a esport, com pot ser el ball de saló o el patinatge. “Tu exhibeixes una tècnica, i ho fas lo més acurada possible” indica. De fet, moltes hores de feina de les que fa van relacionades amb la salsa i la bachata. “La salsa s’ha posat de moda perquè és un ball, on a banda de divertir-te pots conèixer gent i sortir a ballar i després prendre una copa. Això és el que la fa tan interessant i ha enganxat a la gent”, explica Carles Escolà, a qui podeu seguir en els seus tallers de salsa al pub Legend.
Preguntat sobre la situació del ball a Espanya, Escolà lamenta que no estigui del tot ben valorat, i que molts ballarins hagin de fer les maletes. “El que passa aquí és que la gent no es fa a la idea de que et puguis guanyar la vida amb el ball, perquè els hi dius que ets ballarí i et segueixen preguntant a que et dediques”, explica resignat.
Carles Escolà dedica vuit hores al dia al ball, tres de formació que rep, quatre de classes que imparteix per la tarda, els entrenaments amb la parella i si té algun espectacle el cap de setmana ho ha de fer a l’acabar. Si alguna cosa té clara, és que tant en els bons com en els mals moments no desisteix. “Realment és un patiment perquè les classes i els entrenaments són molt durs, has de saber abstreure’t dels moments de frustració quan notes que no avances, a més hi ha molta competitivitat”, relata. Tot i la gran quantitat de gent que competeix amb el lleidatà per un lloc en un espectacle, té clar que quan puges a l’escenari i actues davant de molta gent, tens una sensació d’adrenalina brutal. Arribar fins aquí requereix una bona dosi de voluntat i sacrifici. El ball l’ha portat a perdre’s moltes tardes de jugar a la play o sortir amb els amics.
Carles Escolà té clar que el seu repte de cara al futur és entrar en una gran producció, ja sigui un musical, pel·lícula o programa de televisió, perquè un cop hi entres ja és més difícil sortir. A nivell de coreògraf també li agradaria tenir la seva pròpia companyia de dansa, però admet que encara li queda molt per aprendre i experiències que viure.
