Carlitos Miñarro és un artista lleidatà de 43 anys que amb una sola guitarra i la seva veu és capaç de crear un show d’allò més entretingut. Aquest targarí que va viure uns anys a Barcelona té debilitat per la rumba catalana, però en els seus concerts també intenta incorporar-hi tocs de flamenc, una mica de rock i cançó d’autor.
Els seus inicis en el món de la música van ser en plena adolescència: “Als 16 anys, quan estava treballant a la fruita, em vaig comprar un baix i un ampli i vaig començar a composar i fer música amb col·legues que tocaven altres instruments”, explica Miñarro. Als 20 anys va decidir deixar el baix per agafar la guitarra, instrument que l’ha acompanyat durant aquests 23 anys, i el seguirà acompanyant en el futur. Cal dir, però, que ell no té cap tipus de formació musical reglada: “Jo fa poc que estudio música, sempre m’he considerat una persona autodidacta. Havia fet classes de cant i des de fas dos anys que rebo classes de guitarra, però mai he rebut cap formació reglada”, indica el compositor ponentí.
La vida de Carlitos Miñarro sempre ha estat lligada a la música. Ha fet molts ‘bolos’ sol i acompanyat de músics, però abans de publicar discs i fer concerts en solitari, va formar part de diferents grups com Zeas i Naraina. Aquest últim, grup de rumba festiva, el va liderar sent el guitarra i la veu fins que ara fa quatre anys va decidir emprendre un camí en solitari ja que era ell qui composava les cançons, i tenia ganes d’engegar una nova aventura. En els discs que ha publicat fins ara s’hi poden trobar temes inèdits que no tenien cabuda a la rumba festiva de Naraina. En quatre anys com a Carlitos Miñarro, el cantautor targarí ha publicat tres discs: La vida crida (2015), Superbaby (2016) i Impuls (2017). Aquest últim disc, el més recent, “significa un retorn a la rumba més canalla, és un disc del qual n’estic molt orgullós, amb alguna font ‘narainera’, és un disc que a mi m’agrada molt”, diu Miñarro.
Actualment, Miñarro es troba immers en dos projectes: el seu com a artista en solitari i forma part d’Orquesta rumbera, sent la veu i la guitarra del grup. Al ser preguntat sobre projectes de futur, propers discos en solitari, ell té clar que no és quelcom que li passi pel cap: “ Ara mateix no tinc cap necessitat per fer un altre disc en un futur. Tirar endavant un projecte personal requereix molt temps, paciència, cal pensar les cançons, enregistrar, promocionar… ara m’espero un temps i quan en tingui ganes ja hi tornaré”, afirma el cantautor. Això sí, el que té clar és que no publicarà un disc ‘al uso’, ell vol fer alguna cosa diferent.
Carlitos Miñarro combina les seves actuacions dalt de l’escenari amb la seva feina d’educador. Preguntat sobre si li agradaria guanyar-se la vida només com a músic, Miñarro reconeix que no poder-ho fer no li treu el son. “M’agrada poder fer música quan em dóna la gana. Quan vivia de la música era un malviure, tot era molt precari, ara per sort puc viure millor”, exclama el targarí.
Si per alguna cosa es caracteritzen les actuacions de Carlitos Miñarro és per la interacció que té amb el públic. “M’agrada interactuar amb el públic, la persona que ve a un concert ha de tenir una mica de sensibilitat perquè les cançons que jo composo són d’una certa maduresa”, indica Miñarro. El músic de l’Urgell interpreta cançons pròpies i també versions perquè la gent les coneix i li donen més valor que als temes propis: “ Intento que les versions siguin un valor afegit, versiono ‘La Vie en Rose’ en català, el ‘Get Lucky’, que és funky electrònic, ho converteixo en rumba”, aclareix.
Carlitos Miñarro no té cap repte de futur, però ens reconeix que li agradaria, poc a poc, anar incorporant una mica més el flamenc a les seves cançons, i seguir creixent. Des de Lleida.com el seguirem d’aprop.
