Carlota, mollerussenca que vivia a Santiago de Xile: "La universitat va recomanar a tots els estudiants d'intercanvi tornar al seu país natal"

LLEIDACOM/ Lourdes Farré
20-04-2020
  • Carlota, mollerussenca que vivia a Santiago de Xile: "La universitat va recomanar a tots els estudiants d'intercanvi tornar al seu país natal"

En quin país estaves?

Estava a Xile, a la capital, Santiago.

Quant de temps hi vas estar?

Vaig estar-hi tan sols un mes i mig.

Que hi vas anar a fer?

Estava realitzant un intercanvi a la Universitat de Santiago de Xile, la intenció era fer una estada de sis mesos en un dels seus laboratoris.

Perquè vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?

La universitat va recomanar a tots els estudiants d'intercanvi tornar al seu país natal, ja que les classes en format físic serien anul·lades així com totes les activitats pràctiques i estades a laboratoris. Per tant el meu laboratori es va veure obligat a tancar i van anunciar l'aturada del meu projecte fins nou avís. Així que per moltes ganes que tingués de viure l'experiència, no tenia res a fer, l'estada a un laboratori no es pot traslladar a un format en línia, i fer maletes era l'única opció. Cal afegir també la incertesa de l'evolució de la Covid-19, a Santiago de Xile hi havia alguns casos però és evident que va arribar molt més tard que a Europa, i veient com avançava l'assumpte a Itàlia i Espanya tornar era l'opció més adient.

Quin és el nombre d'infectats al país on residies?

Actualment el ministeri de salut xilè confirma 4.815 casos positius, tot i que cal tenir en compte que en primer lloc, els tests no són accessibles a tota la població, i més encara amb la gran desigualtat social que hi ha. I en segon lloc, que al govern tampoc li interessa ni enregistrar tots els casos ni anunciar tots els casos detectats, així que és una xifra molt poc fiable per part d'un govern tan corrupte.

Ha estat decretat l'estat d'alarma allà?

Sí, el president Piñera va decretar l'estat de catàstrofe nacional amb una vigència de noranta dies. Aquest decret permet entre altres afers, donar poder a les forces armades per tal que es facin càrrec de cadascuna de les regions xilenes imposant les mesures restrictives que ells creguin adients, com ara quarantena, toc de queda, restriccions de béns...

Quines són les indicacions que us van arribar a través del Govern del país on estaves?

Dies després de decretar-se l'estat d'alarma tot seguia igual, negocis oberts, mercats en funcionament, avingudes i carrers plens de gom a gom... Les úniques indicacions eren utilitzar mascareta i rentar-se les mans tot sovint. L'única aturada immediata va ser per part d'universitats i col·legis, a la resta de sectors l'aturada va ser molt més lenta i progressiva. Així que tot i l'estat d'alarma els ciutadans podien seguir fent vida normal, ningú ho impedia, fins que una setmana més tard es va imposar la quarantena de forma estricta, sota vigilància de les forces armades.

Com t'afecta la pandèmia en l'àmbit laboral o acadèmic?

Durant aquest quadrimestre havia d'estar fent les pràctiques curriculars a un laboratori i així poder redactar el meu Treball de Final de Grau per tal d'acabar la carrera, però a causa de l'aturada de tot el sector no ha quedat més remei que anunciar la modificació de la realització i l'avaluació dels TFG per part de la Universitat i poder traslladar el projecte a un format més teòric, assequible per fer-lo a distància i via virtual.

Amb qui estàs passant el confinament?

Estic a casa amb la meva família.

Et comuniques sovint amb la teva família o amics?

Sí, diàriament.

Què és el que més et preocupa d'aquesta situació de crisi sanitària?

Massa coses...! En primer lloc la saturació del sistema sanitari i la possible pèrdua de familiars o amics... També em preocupa la situació econòmica i general després d'aquesta pandèmia, que tot torni a la normalitat... No seria gens just! La situació de les persones i els països més vulnerables en aquests moments també m'angoixa... Hi ha tantes coses que ens provoquen malestar ara mateix... Així i tot, cal donar les gràcies a totes i cadascuna de les persones que ens estan oferint dia a dia i sota condicions inacceptables els serveis bàsics, ells sí que són la nostra esperança.

Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?

Ara mateix sóc un popurri d'emocions. En primer lloc encara no he assimilat la meva indesitjada tornada, així que estic confosa i trista alhora. D'altra banda també em preocupa la situació actual i la incertesa que ens habita, però bé, també estic tranquil·la, ja que els meus propers estan bé i la quarantena en família és agradable i tranquil·la.

Tornaràs a viatjar cap on estaves quan s'acabi el confinament?

A acabar la meva estada de pràctiques no, no és viable... Però el que està clar és que hi tornaré, a viatjar i descobrir tot el que em falta!
Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next