La Carme Farnell és una meteoròloga de vocació, nascuda al Palau d’Anglesola. Actualment treballa com a tècnica de l’Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya, però té un llarg recorregut per la televisió i la ràdio de Catalunya. A més, ha desenvolupat un sistema d’alerta de pedregada i altres episodis de temps sever, com ara tornados, que avisa amb una antelació de dues hores sobre el risc de pedregada als municipis que se’n veuran afectats.
– Què volies ser de petita?
Ja volia ser meteoròloga, des dels 6 o 7 anys, quan em va encuriosir el moviment dels núvols.
De més adolescent anava a collir pomes al camp i veia com les pedregades afectaven cada dos per tres aquí Lleida. També em cridaven molt l’atenció les boires i que les nevades fossin tan esporàdiques.
– És una gran sort, ja que normalment és difícil decidir que volem ser de grans.
Sí, la veritat és que sí. És la meva vocació, de fet, generalment la gent que treballa en aquest àmbit ho fa per passió des de ben petits. És una professió en la qual costa trobar feina, i en la qual has de ser molt lluitador, per aquest motiu acostuma a ser molt vocacional.
– Amb quin animal t’identifiques?
Amb un ocell, perquè va pel cel, i també amb un dofí, perquè m’agrada molt nedar.
– Quines són les teves aficions?
Entre les meves aficions està fer recerca sobre coses de meteorologia, la lectura, la natura, l’esport i el temps en família.
– Un somni que hagis complert?
Sens dubte, arribar a treballar de meteoròloga. Quan vaig començar a estudiar sabia que seria un camí difícil, però sempre vaig tirar endavant perquè és el que volia.
– Un somni a mitjà o llarg termini?
Estabilitzar la meva feina i treballar des de Lleida en coses de pedregades. És a dir, treballar in situ les pedregades, fer treball de camp. Rebre una pedregada, agafar un cotxe i veure com es mou. Tampoc hi estic tan lluny, això algun cop ho hem fet, però m’agradaria arribar a fer-ho de forma oficial.
Hi ha molts somnis, a escala mundial es pot treballar a molts llocs, però jo vull viure a Catalunya, perquè hi estic molt bé aquí.
– Com és el dia a dia de la Carme Farnell?
En el meu dia a dia anual m’aixeco a les 05:00 h, em dutxo, esmorzo i començo a mirar mapes de 06:00 a 07:00 h. A continuació faig fins a les 08:30 h cròniques de ràdio. Quan acabo faig alguna tasca del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i el brífing conjunt amb quatre o cinc predictors, depenent de si és més complicat o no. Després d’això entro al Meteocat, a la secció pronòstic, on hi ha diverses tasques, i allà hi treballo fins a les 13:00 h. Quan acabo aprofito per fer anglès, recerca o anar a córrer. A les 16:00 h vaig a buscar al meu fill petit a la guarderia i a les 16:15 h vaig a buscar al meu altre fill a l’escola. Jugo i bereno amb els nens i després depenent del dia que sigui els porto a extraescolars fins a les 19:00 h o quarts de 20:00 h. A partir d’aquí fem dutxes, sopar i entre les 21:00 i 22:00 h anem a dormir. M’agrada anar a descansar aviat perquè així l’endemà estic bé.
– Com et veus d’aquí a deu anys?
Intento no mirar tan enllà, perquè recordo que als 20 anys sempre tenia supercalculades totes les coses, i això era un desastre. Ara tampoc vaig al dia a dia, perquè sí que tinc plans de futur, però sé que les coses sempre poden canviar. D’aquí a 10 anys em veig més o menys com estic ara, potser els meus fills ja seran més grans i tindré una mica més de llibertat per fer més coses per mi.
– D’on ve aquest interès per l’estudi de les pedregades?
D’adolescent treballava collint fruita als camps de la meva família, de dilluns a diumenge, i les pedregades hi afectaven sovint. En recordo una en concret que em va tocar molt els nassos, ja que va fer mal a tot el tros. Hi havia pomes que es van salvar i estaven als arbres, en canvi, les tocades es repartien entre les que van quedar als arbres, i les que van caure a terra. Aquella vegada el pare ens va fer collir amb dues galledes, una per la fruita bona i l’altra per la dolenta, ens vam cansar molt. A partir d’aquell moment em vaig encuriosir molt per la pedra, en com es formava, i sobretot en perquè queien aquells grans de gel a l’estiu.
– Com és treballar a l’Equip Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya?
Treballar al Servei Meteorològic de Catalunya és intens, però m’agrada molt. És un aprenentatge continu, ja que cada dia les situacions van canviant. A més, l’equip també va rodant. Jo hi sóc cada dia, però dels de predicció i vigilància n’hi ha que van per torns, llavors això el que fa és que cada setmana hi hagi variacions de personal.
Sempre treballem en equip i en els brífings tothom aporta les seves idees.
Cadascú és mira els mapes de 06:00 a 08:00 h, a banda, jo faig tasques de ràdio, la resta en fan altres, i a les 08:30 h ens reunim per posar-ho tot en comú. N’hi ha un que porta la batuta i els altres anem fent aportacions, hi ha coses que no veus, que altres han vist, i això significa sempre una formació continua.
Jo estic especialitzada en pedregades i ensenyo als meus companys el que estic investigant, i ells m’ensenyen els seus estudis sobre boira, neu… i això sempre acaba sent un aprenentatge per un mateix.
– Que és el que més t’agrada i el que menys de la teva feina?
Ara mateix estic contenta amb tot el que faig. La ràdio m’agrada molt, però potser el moment que m’agrada més és el del brífing. Sí que et puc dir que dins el meu àmbit de la meteorologia, la part que em crida menys l’atenció és la del canvi climàtic, que és molt important, però a mi m’agraden més les prediccions.
– Que els diries a aquelles noies o nois, que volen fer la feina que tu fas? Com a missatge encoratjador.
Els diria que estudiessin molt allò que els agrada, que encara que sembli difícil s’ha de lluitar i provar, perquè el «no» ja el tenen.
– Has treballat en la ràdio, la televisió, premsa escrita, fent recerca… Si haguessis d’escollir una sola cosa, amb quina et quedaries?
A Meteocat estic fent una mica de tot, predicció i recerca, per tant em quedo aquí (riu).
Quant a la resta, he fet menys televisió que ràdio, i segurament em quedaria amb aquesta segona perquè m’agrada molt. Vaig treballar a la cadena Flaixbac durant 10 anys, una etapa divertida de la qual en tinc molt bon record. La part més negativa de Flaix era que estava sola, ara a Meteocat agraeixo molt els moments de brífing col·lectiu, perquè és un aprenentatge continu, més intens i dinàmic.
– Has pensat mai a dedicar-te amb alguna altra cosa?
Sí, de fet estic fent docència a la Universitat. Faig classes d’un màster de Climatologia i Mitjans de Comunicació i Predicció de forma trimestral, i em sembla molt interessant. També és veritat que explico la part que a mi més m’interessa que és la de les pedregades. Si hagués d’explicar algunes coses que no m’agraden tant em costaria més.
– Que és el que et du a fer la tesi doctoral sobre «Anàlisi, diagnosi i predicció d’episodis severs a Catalunya. Focalització en les pedregades del Pla de Lleida»?
Jo em vaig plantejar que volia fer la tesi per esbrinar quan pedregaria i on, que al final és el que ens interessa. Hi ha molts estudis de pedregades fets a Lleida i Catalunya, però són tots de situacions sinòptiques, és a dir, en les quals tu analitzes un mapa que et diu que hi ha una situació concreta en la qual és favorable que hi hagi temps inestable, d’acord amb la temperatura i altres paràmetres. Hi ha uns patrons establerts que normalment es compleixen. Però l’interessant era descobrir exactament on pedregaria i en quina hora ho faria. Vam plantejar això i vam estudiar la biografia que hi havia, així vam trobar el «Lightning jump». Una eina iniciada als Estats Units, que nosaltres vam adaptar als recursos i característiques meteorològiques que tenim aquí a Catalunya. Vam decidir tirar-ho endavant i va funcionar molt bé.
– Què és exactament el Lightning jump?
És un algorisme que es basa en un augment sobtat de les descàrregues elèctriques. Quan es produeix aquest increment, l’algorisme s’activa. Es basa tant en descàrregues núvol-núvol com núvol-terra. Aquest fet és important, ja que som dels pocs països del món que tenim una xarxa de descàrregues elèctriques (XDDE) capaç de detectar ambdós tipus de descàrregues. En canvi, altres llocs com ara Espanya, França, Alemanya o Itàlia només tenen les descàrregues núvol-terra. Per tant, no poden aplicar aquest algorisme i les prediccions no poden ser tan precises.
– Quins resultats ha donat fins ara aquest sistema?
Els resultats són boníssims, de fet assistim a congressos de pedregades que hi ha per tot el món. Aquest passat juny van fer el tercer a Alemanya, això a escala europea, als Estats Units també n’han fet un parell.
Ens reunim allí tots els interessats en pedregades, i el Lightning jump som els únics que l’han pogut posar en operatiu, això ja és un resultat molt positiu. A banda d’això, podem preveure les pedregades, saber quan seran i on, amb un termini curt de per ara dues hores. El que volem és allargar aquest termini, però amb les eines que ara per ara tenim és complicat. Així i tot, la conclusió és que els resultats són molt positius, amb el Lightning jump tenim un 90% d’encerts, i podem avisar amb un temps de dues hores de pedregades i tornados, que poden fer malbé la fruita o causar danys socials.
– En què detecten que ajuda aquesta predicció de dues hores de pedregada? (pagesos, ciutadans…)
Per als pagesos és més difícil, ja que no es poden emportar o amagar tota la seva fruita, però sí que és un avanç, perquè passem de saber que pedregarà en una zona a dir que en una previsió de dues hores pedregarà en un lloc en concret. Tant en cas de pedra com de tornados, sí que l’avís aconsegueix ajudar a escala social.
Sobre el canvi climàtic…
– Què ens espera amb el canvi climàtic?
Ja ho estem veient una mica ara, ens esperen onades de calor de 42 a 44 graus, inundacions, la pujada del nivell del mar, el Delta de l’Ebre deixarà d’existir, i morts de gent, entre moltes d’altres coses, el problema és que passa a països subdesenvolupats i sembla que aquí no ens interessa massa.
– Què en penses dels negacionistes?
Que no en tenen ni idea, ja que les dades parlen per si mateixes. Crec que parlen des de la ignorància.
Si mirem l’evolució de la temperatura d’ençà que hi ha estacions, perquè no sempre n’hem tingut, en els últims 50 anys, des de la revolució industrial, hi ha un repunt increïble, però no és cap secret, només cal mirar el que estem fent amb els plàstics, les bateries, els mòbils, els combustibles… No anem bé.
– Ens hem de preparar per quedar-nos sense platges o neu?
Sense neu sí, els pols s’estan desfent i cada vegada neva menys.
– Què hi podem fer com a societat o a escala individual per parar-ho o revertir-ho?
És difícil, perquè crec que hem de canviar els nostres hàbits. Seria important utilitzar menys plàstic, és un factor bastant clau, i utilitzar més el transport públic. La Covid-19 i la pandèmia han repercutit en què la gent viatgi en el seu transport individual, però en moltes ocasions, una opció per substituir al cotxe podria ser utilitzar la bicicleta.
En realitat podem fer moltes coses durant el nostre dia a dia, per exemple a l’hora d’anar a comprar, endur-nos bosses reutilitzables de casa o una cistella.
– És realment possible reparar els danys que li hem fet a la capa d’ozó reduint la contaminació de l’aire?
No ho crec, no sóc experta en el tema, però crec que és irreversible. El que sí que podem fer és parar la rapidesa en què s’ha anat destruint, i que aquesta vagi minvant.
