L’entrada en vigor ahir dissabte de la nova llei del règim especial d’Aran obre una nova era en l’autogovern de la Val, que ha de comportar un augment de les competències transferides per la Generalitat a la principal institució aranesa, el Conselh Generau d’Aran (CGA), i una millora dels serveis que aquest ofereix als aranesos. Tanmateix, una de les primeres conseqüències de la publicació de la nova norma és el reconeixement de la seua «realitat nacional», segons resa en el seu preàmbul. El text assumeix d’aquesta manera una reivindicació històrica de la Val, i confirma que «les denominacions comarca i consell comarcal no són aplicables ni a Aran ni al Conselh». «Catalunya té ara 40 comarques i Aran», explica satisfet el síndic, Carlos Barrera.
La llei també admet el «dret a decidir» dels aranesos, i inclou un termini de sis mesos perquè el Conselh i la Generalitat la difonguin. Passat aquell temps, una consulta popular no vinculant l’haurà de ratificar. «Serà un filtre, i pot ser que se’ns reclami una cosa que no s’ha inclòs», explica Barrera. Per la seua part, l’alcalde de Vielha i diputat ponent de la llei, Àlex Moga (CDA), espera que l’Estat no intenti vetar la votació com ja va fer amb el 9-N, i recorda que el PP va donar suport a la llei al Parlament.
El text inclou el «primer sistema de finançament de la història» d’Aran, segons Moga, que millorarà l’anterior per la seua estabilitat i progressivitat. «No depèn de variables, i com més competències tingui Aran, més recursos.» A més, recorda, la llei blinda les competències ja transferides, per la qual cosa el finançament únicament podria millorar.
En canvi, l’exsíndic i actual senador del PSC-Entesa per Lleida, Francés Boya, assenyala que la «pressa» per aprovar la llei «redactada a Barcelona» ha fet perdre una oportunitat per aconseguir un finançament millor. En aquest sentit, assegura que l’autogovern quedarà «sota mínims», ja que el Conselh només tindrà capacitat per decidir sobre el 8 per cent del total del seu pressupost. La resta, assegura, és de caràcter finalista: la Generalitat el transfereix a Aran per pagar els serveis derivats de les competències transferides.
El també líder d’Unitat d’Aran (UA), a més, subratlla que en els últims quatre anys la despesa del Conselh per ciutadà ha baixat un 17,5%, davant del 3,5 de reducció que s’ha registrat a Catalunya, i afegeix que la llei elimina el sistema que possibilitava la creació d’un «fons d’inversions» que decidia el CDA. «Això limita la capacitat d’autogovern, i el repte ara és millorar-la», per la qual cosa proposa que el Conselh pugui participar de la recaptació dels impostos cedits per l’Estat al Govern.
Per la seua part, Barrera admet la reducció de la despesa pressupostària que s’ha produït en els últims quatre anys (de 30 milions s’ha passat a 21,5, sense comptar amb els recursos del Fons de Cooperació Local) i la desaparició del fons d’inversions, però acusa UA de ser fora de la realitat. «No es pot esperar que Catalunya pateixi una crisi tremenda i no passi res a Aran», i afegeix que d’aquí tres anys s’avaluarà el finançament aranès.
La nova llei també equipararà la relació d’Aran i la Generalitat amb la que el Govern manté amb l’Estat, «encara que fent-la funcionar de veritat», remarca Barrera, i convertirà el Conselh en el veritable «govern territorial» de la Val, ja que podrà fins i tot desenvolupar els seus propis reglaments per aplicar les lleis que aprovi el Parlament i afectin aspectes importants de la Val.
