La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha presidit aquest dissabte a l’Orfeó Català de Mèxic un acte d’homenatge als exiliats catalans organitzat per la Delegació del Govern a Mèxic. L’acte ha reconegut una trentena de persones que van haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i que van trobar en Mèxic una terra d’acollida i llibertat. Per a Alsina, els homenatjats “representen la resistència i la dignitat d’una cultura i d’una llengua que no es rendeixen davant la prohibició i els obstacles”. A la cerimònia han assistit, entre d’altres, Maria Lluïsa Gally Companys, néta del president Lluís Companys, i Rosa Maria Duran i Gili, degana dels exiliats. També hi han participat el president de l’Orfeó Català de Mèxic, Rafael Vidal, i la directora de Relacions Internacionals de l’estat de la Ciutat de Mèxic, Diana Alarcón.
“Avui volem de nou retre homenatge als protagonistes d’aquesta odissea històrica, a l’exili republicà català”, ha dit la consellera, que ha traslladat el compromís del Govern a fer que “la seva memòria pervisqui i que el seu sacrifici sigui conegut i reconegut per les generacions futures”. “Des del Govern agraïm el poble mexicà l’acollida de milers d’exiliats”, ha remarcat Alsina. En la cerimònia, conduïda per l’actor Josep Linuesa i inaugurada pel delegat Lleïr Daban, s’han entregat plaques de reconeixement que han estat recollides pels propis homenatjats o per familiars.
Segons els darrers estudis històrics, Mèxic va acollir gairebé 10.000 catalans i al voltant d’uns 40.000 ciutadans de l’Estat espanyol entre 1939 i finals dels anys 40. “Sota el mandat del president Lázaro Cárdenas, Mèxic va rebre més refugiats catalans que tota la resta de països d’Amèrica junts”, ha destacat la consellera, que ha posat en valor la figura de Cárdenas, “que sempre va donar suport a la II República i no va reconèixer mai el règim de Franco”. Precisament, durant la cerimònia també s’ha fet un reconeixement especial a l’expresident mexicà Lázaro Cárdenas, a la Ciutat de Mèxic i a l’Orfeó Català de Mèxic.
En l’àmbit cultural, mentre la impressió en llengua catalana estava prohibida a Catalunya, Mèxic es va convertir en la capital de l’edició en català i s’hi van publicar unes seixanta revistes i butlletins i uns 200 llibres i opuscles en català. La consellera Alsina n’ha posat alguns exemples, com ara el fet que “s’hi van editar per primer cop les Poesies de Màrius Torres, i Joan Sales hi va editar els ‘Quaderns de l’exili’”.
L’exili, una realitat viva
En l’acte de reconeixement a l’exili republicà a Ciutat de Mèxic, la consellera ha lamentat que l’exili és una realitat que a dia d’avui, «per desgràcia, el president Carles Puigdemont i les resta d’exiliats catalans encara han de patir”. “Des d’aquí vull mostrar la meva solidaritat i denunciar aquesta anomalia a l’Europa del segle XXI”, ha denunciat.
L’any 2019 es va celebrar el 80è aniversari de l’exili català a Mèxic, on hi van arribar catalans il·lustres com Avel·lí Artís Gener, Bartomeu Costa-Amic i Pere Calders, entre molts d’altres, que van ser exemple d’adaptació a una nova realitat i van destacar per les seves activitats professionals i artístiques. El Govern de la Generalitat va atorgar, l’any 2009, la medalla d’or de la Generalitat al poble mexicà en reconeixement del suport que el país va donar a la cultura catalana i al patrimoni nacional durant la dictadura i per l’acollida dels milers de persones que s’hi van exiliar.
