⏯️ Catalunya preveu 10 noves comissaries de proximitat dels Mossos

ACN
Publicat: 
13-11-2021
Actualitzat: 13-11-2021 4:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • ⏯️ Catalunya preveu 10 noves comissaries de proximitat dels Mossos

El Departament d'Interior de la Generalitat preveu la creació de deu noves comissaries de proximitat dels Mossos d'Esquadra fins el 2023. La idea és que estiguin ubicades en barris amb "una convivència més intensa" i que assoleixin l'objectiu "d'incrementar la confiança dels ciutadans" en la policia, ha resumit el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, al Parlament. El pressupost d'Interior pel 2022 arriba als 1.599 MEUR i suposen revertir definitivament el període de retallades iniciat el 2011. A més de l'augment d'efectius als diferents cossos de seguretat i emergències, també contemplen la millora del pla de reacció davant un accident químic a Tarragona (PLASEQTA).

Altres mesures també plantejades si tirés endavant la proposta del Govern són la creació de la carrera professional de bombers, d'una banda, i la generació de l'estructura de gestió pròpia i de la carrera d'Agents Rurals, ha apuntat Elena. Alhora, es preveu també que s'afegeixin dos radars de tram a l'àrea metropolitana de Barcelona i que es millori la prevenció del risc d'inundacions als barrancs de Terres de l'Ebre, al marge esquerre del riu Segre i a les conques properes a càmpings del Pirineu. Sobre el futur del telèfon 112, alhora que s'anuncia una nova contracta de dos anys que millora el sou en un 9% als treballadors amb una partida extra de 2,1 MEUR, Elena s'ha compromès a resoldre l'estudi sobre si s'ha d'internalitzar la plantilla i a aplicar el resultat d'aquesta comissió abans que finalitzi l'any 2022. També hi ha planificat un complement de nocturnitat per als agents dels Mossos de seguretat ciutadana vinculat a l'ampliació del cos.

Una de les claus d'aquests pressupostos d'Interior és el tarannà expansiu pel que fa a la plantilla dels diferents cossos. En aquest sentit, el conseller ha recordat que, seguint amb els anuncis de les darreres setmanes, la previsió per a l'any vinent és aconseguir una convocatòria de Mossos de 840 nous agents, a més de 240 bombers funcionaris, 300 bombers voluntaris i 100 nous agents rurals. Això sumaria un total de 1.500 nous efectius als cossos de seguretat i emergències del país i facilitaria un necessari relleu generacional. A més, amb la intenció de feminitzar aquests cossos i fer-los més semblants a la societat, es contempla una reserva de places per a dones als processos selectius que s'engeguin a partir del pròxim any que quedaria a decisió del Govern.

La mirada posada en la proximitat

Elena ha vinculat aquest creixement policial, que ha defensat que ha de ser sostingut en el temps i que únicament és possible gràcies al pacte recent amb l'Estat que ha fet créixer el sostre del nombre de Mossos d'Esquadra fins als 22.006, amb un augment del "patrullatge de proximitat". Aquesta intenció d'acostar la ciutadania als agents ha estat un dels elements que ha de guiar l'Horitzó de Mossos 2030 i que també explica la prova pilot d'una desena de noves Oficines d'Atenció Ciutadana (OAC) de la policia catalana al territori. Segons ha explicat Joan Ignasi Elena, aquestes comissaries es desenvoluparien els pròxims dos anys i suposarien un canvi de model cap a la policia comunitària i de barri. Es coordinarien amb les policies locals dels llocs on s'establissin i tindrien com a element prioritari el contacte amb l'entorn. A més, es prioritzaria el patrullatge a peu o en bicicleta. "Que els botiguers puguin conèixer pel nom als agents, que siguin referents als barris", ha resumit el conseller.

En el mateix sentit, també ha defensat que l'augment de professionals dels bombers facilitaria que el cos passés a ser "proactiu" en comptes de "reactiu" davant d'una emergència. La idea és que participessin "a xerrades", que assessoressin empreses en sistemes de seguretat i que poguessin millorar la prevenció. "Volem veure més bombers al carrer", ha reblat el titular d'Interior.

Pel que fa a un altre dels temes que havia implicat més insistència per part de la resta de grups polítics, els nous pressupostos tenen incloses partides enfocades a la prevenció per risc químic a Tarragona. Elena ha reivindicat el reforç del PLASEQTA per "garantir la seguretat i la capacitat de reacció" en cas d'accident a la zona, alhora que s'ha concretat la millora de sensors i sirenes per detectar núvols tòxics de clor al polígon sud i, pel que fa a les preocupacions pel polígon nord, s'ha explicat el projecte de fer arribar 33 sensors de sulfur. A més, es recuperaran els simulacres i s'engegaran campanyes de sensibilització ciutadana. Entre les dues mesures, la logística i la de prevenció, la partida es queda en 950.000 euros previstos.

Més inversió a vehicles i seguretat viària

Pel que fa a instal·lacions i material dels cossos de seguretat, el projecte de pressupostos preveu aportar un nou uniforme "de cop" a 11.000 agents de seguretat ciutadana dels Mossos d'Esquadra, ha dit Elena, i tramitar una nova licitació de 464 nous vehicles de diferents tipologies, calculada al voltant dels 4,5 MEUR, que en alguns casos com els cotxes no logotipats inclouran tecnologia com 'tablets' per connectar els agents i facilitar-los l'operativa. A més, la proposta també planteja la incorporació de 40 vehicles pesants nous per als Bombers de la Generalitat, amb un cost de 17 MEUR, amb la vista posada al 2025. En els dos casos també es contempla la incorporació de nous cascs i indumentària i, pel que fa a la policia catalana, s'inclou la promesa de fer arribar telèfons mòbils a tots els agents.

En trànsit, a més, s'avançaria cap a l'horitzó de zero morts el 2050 i es proposa destinar 6 MEUR contra la sinistralitat i 5 MEUR més adreçats a entitats locals perquè desenvolupin plans de seguretat viària. En aquest sentit, a l'àrea de Barcelona, s'instal·laran dos radars de tram i se'n renovaran alguns de fixos, tot plegat amb un cost de 2 MEUR.

Pressió per les negociacions amb la CUP i la prejubilació als Mossos

En el torn dels grups parlamentaris, bona part de l'oposició ha criticat que el Govern en general i la Conselleria d'Interior en particular facin "cessions" a la CUP en matèria de seguretat per aprovar el pressupost, com la creació d'una comissió d'estudi sobre ordre públic o la possible retirada de la Generalitat com a acusació particular en casos d'aldarulls. El conseller Elena ha afrontat aquesta qüestió dirigint-se concretament al diputat Ramon Espadaler, d'Units per Avançar com a partit integrat en la llista del PSC, i li ha retret que atribuís "submissió" del Departament d'Interior davant els anticapitalistes pel fet de tenir les negociacions obertes. Per rematar-ho, s'ha referit al govern de l'Estat que lidera el PSOE i a les necessitats del govern espanyol. "Què tal amb Bildu? I amb ERC? No val això", ha expressat Elena, en referència a la denúncia d'un doble raser.

En canvi, la CUP ha preguntat a quines unitats es destinaran els increments d'agents. Aquests nou contingents, doncs, anirien destinats "bàsicament a seguretat ciutadana" perquè "són la prioritat", ha subratllat el titular d'Interior. Tanmateix, ha matisat que també hi haurà un reforç de "les unitats centrals" tot i que serà proporcionalment menor.

La diputada del PP Lorena Roldán també ha criticat que no hi hagi partides pressupostàries per dietes, jubilació anticipada o la paga extraordinària per la feina durant la covid dels mossos d'Esquadra. En aquest capítol, Joan Ignasi Elena s'ha defensat apuntant que la darrera paga pendent es cobraria aquest mateix novembre i que la jubilació anticipada és un aspecte que el Govern persegueix des de fa temps. Un dels serrells encara per resoldre i que atribueix al govern estatal, però, és quina administració s'ha de fer càrrec de la sobrecotització. "Demanem que la pagui l'Estat", ha apuntat el conseller, i ha esmentat el cas de l'Ertzaintza, al País Basc, com a exemple del model de jubilació anticipada compensada per l'Estat al qual aspira també la policia catalana. Sobre la possibilitat que se'n fes càrrec l'erari català, Elena ha assegurat que no tindria "ni cap ni peus".

Comparteix

També t'interessarà