Catorze edificis per meravellar-se del modernisme en la Lleida actual

LLEIDACOM/ Griselda Mas
29-11-2018
  • Catorze edificis per meravellar-se del modernisme en la Lleida actual

Ni Antoni Gaudí, ni Lluís Domènech i Montaner. La majoria d'edificis modernistes de Lleida són obra del tarragoní Francesc de Paula Morera i Gatell, arquitecte municipal des del 1906 i on hi trobem gran part de les seves creacions. L'Aquarium, el Mercat del Pla, la Farinera La Meta, la Casa Baró o les Cases Balasch són algunes de les obres arquitectòniques referents d'aquest moviment cultural i artístic que va "néixer" a finals del segle XIX i principis del XX a Europa. I com es pot deduir, aquesta representació artística en els edificis es caracteritza per formes ondulants, florides i de colors llampants. Un estil que encara avui dia atreu a més d'uns quants parells d'ulls (i càmeres de fotos) per les seves formes i colors. Molt màgic!

Teatre de l'Escorxador 

El Teatre Municipal de l'Escorxador (carrer Lluís Companys, s/n) destaca per la seva arquitectura modernista-art nouveau. Va ser construït entre el 1912-1915 per Francesc de Paula Morera i Gatell, convertint-se en l'exemple d'arquitectura modernista més important de Lleida. La seva construcció era deguda a les noves polítiques d'higiene de finals de segle i pretenia racionalitzar i industrialitzar el procés de matar artesanalment el bestiar. El temps va passar i l'any 1993, la Paeria va redactar un Projecte de Restauració i Remodelació, a càrrec de l'arquitecte Ezequiel Usón i Guardiola, per convertir-lo en un equipament cultural. Així doncs, el teatre va obrir el 8 d'octubre de 1998.

Mercat del Pla

Obert, tancat, obert i tornat a tancar... el Mercat del Pla (carrer Sant Martí, 3) està situat a la part alta del centre històric. Aquest recinte va construir-se per allà els anys 20 gràcies al projecte de Joaquim Porqueres i amb la col·laboració del tarragoní Francesc Morera i Gatell. L'immoble, d'una sola planta i rectangular, té en les dues façanes un gran arc de mig punt i més amunt s'hi observa l'escut de la ciutat. Finestres allargades i estretes estan distribuïdes simètricament en tot l'edifici. 

Cases Balasch

Les Cases Noves o Balasch (Rambla Aragó 31-33-35) van construir-se en ple modernisme i són tres edificis idèntics i alineats, amb planta baixa i quatre pisos. L'entrada als tres edificis està situada al centre de la planta baixa i l'element que més destaca en ells són les grans tribunes del segon i tercer pis, els motius florals i la fusteria. 

Casa Baró

Arribant al final del carrer Major, concretament a l'Av. Blondel 100, hi ha la Casa Baró, o coneguda com La Vinícola, ja que durant anys va haver-hi una bodega en els seus baixos que portava aquest nom. Joan Bergós i Massó va construir aquesta casa el 1921. De quatre plantes, el color mostassa d'aquest edifici no passa desapercebut, com tampoc els miradors, les ondulacions de les finestres o les mènsules que suporten la cornisa superior de la casa.

Antic Cinema Vinyes

L'Antic Cinema Vinyes, actual Caixaforum (Av. Blondel, 3), va ser un altre projecte de Francesc Morera que data l'any 1915. En veritat té un poti-poti d'estils i les dues façanes no s'assemblen en res. La que dóna a l'Av. Blondel combina el color groc amb el blau de les rajoles, en canvi la de l'Av. de Madrid el maó i els arcs de mig punt en són els protagonistes. En resum, un edifici molt original que començà com a sala, teatre i cinema, que va durar fins al 1978.

Casa Xam-Mar

Unes passes més enllà del Caixaforum, hi trobem la Casa Xam-Mar (Av. Blondel, 9), una altra obra arquitectònica del tarragoní Morera i Gatell. En un principi només tenia dues plantes però, l'any 1950 Marià Gomà va refer el projecte i va mantenir l'aspecte d'unitat de la façana. Aquest immoble destaca per la gran tribuna amb àmplies finestres i l'ornamentació de la pedra. Com a curiositat, la porta d'entrada permetia l'accés de carruatges a un pati. 

Casa Morera o de la Lira

Aquesta casa, que la trobareu a l'Av. Blondel, 92, data de l'any 1922 i va ser dissenyada, un cop més, per Morera i Gatell. De fet, és un altre clar exemple del moviment modernista català a la ciutat. És coneguda com a Casa de la Lira gràcies a l'ornamentació de la façana i hi va residir el polític i poeta lleidatà Magí Morera.

Casa Magí Llorens

Al carrer Major 74-76 hi trobareu aquesta meravellosa casa, també coneguda com la Pedrera lleidatana. Va ser erigida a principis de segle XX per Francesc Lamolla i Morante i el nom li ve perquè va ser la casa d'un banquer que hi vivia. Aquest immoble també ha donat emplaçament a diverses activitats al llarg de la història de la ciutat, com la impremta de la Joventut Republicana, la Creu Roja, l'Organización Juvenil Española durant el franquisme, hi va haver una de les primeres sales de cine de Lleida i durant molts anys s'hi va instal·lar el Bulevard Victòria. Com podeu observar, aquesta casa destaca pel tractament artístic de la façana, ressaltant la tribuna, els balcons i els motius florals de pedra de la planta baixa. 

Casa Melcior

Morera i Gatell va dissenyar aquesta casa situada a la plaça Sant Francesc, 2 i destaquen la tribuna amb vitralls de colors, el fustam, la forja, les rajoles i l'estucat de pedra. Si us hi fixeu bé, veureu que la forja dels balcons de la façana que dóna a la plaça és molt més elaborada que la de la façana del riu.

Edifici Pal·las

L'any 1915 el polític Eduard Aunós va encarregar a Francesc Morera que construís aquest edifici, situat a l'Av. Blondel 4. En els seus inicis era tot d'habitatges i durant molts anys va ser un hotel, que va guanyar-se gran renom entre els lleidatans. Del Pal·las destaca la gran tribuna, envoltada per balcons estrets a cada costat. Els de la primera planta estan combinats amb forja i pedra, mentre que els superiors són només amb forja. Les mènsules que suporten la tribuna també són ben originals.

Casa Bergós

A la plaça La Sal, 11 hi trobem la casa Bergós, erigida a principis del S. XX per Morera i Gatell i que porta el cognom dels antics propietaris. En aquest edifici destaca la forja en els balcons i l'ús de motius florals i geomètrics a la façana.

Casa Florensa

A la Baixada de la Trinitat, 1 trobem aquest edifici que va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Florensa el 1905. Però el nom li ve del seu primer propietari, en Manel Florensa. Aquesta casa aconsegueix un equilibri i elegància gràcies a la forja dels balcons, on el ferro es caragola i acaba en flor.

La Farinera La Meta

L'any 1905 l'arquitecte Morera i Gatell va erigir aquest emblemàtic edifici situat al carrer Príncep de Viana 14. De fet, és un espectacular exemple de construcció industrial modernista. L'immoble és de planta rectangular i té quatre plantes. Destaca pel color vermell i groc, a més dels elements decoratius. Està reconegut com a Bé Cultural d'Interès Local i està inclòs en el Pla especial i Catàleg dels elements històrics artístics de Lleida. Era propietat de l'empresa Vall Companys i va estar en funcionament en ple centre de la ciutat fins a l'any 2012.

L'aquarium 

Als Camps Elisis trobem diferents elements modernistes, com el xalet (que encara està a l'espera de trobar un ús), la Glorieta i l'Aquarium, un petit edifici erigit per Francesc Morera i Gatell entre els anys 1910-1915. És d'una sola planta i consta d'una torrassa i cos principal. Les rajoles, el maó vist i altres elements decoratius el fan ben bonic.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta