Cazares dóna color a la nit en una nova exposició al Vilosell

L’Ermita de Sant Sebastià del Vilosell, va acollir aquest dissabte la inauguració de “Nocturn”, una exposició de 15 pintures de Cazares centrades en personatges que viuen i es mouen en ambients nocturns. L’exposició, que romandrà fins al 31 d’agost a la població garriguenca, és de fet una continuació de la que l’artista va fer l'any 2020 a l’Espai Cavallers de Lleida, ara ampliada amb algunes obres noves.

Els 15 acrílics sobre tela que conformen la mostra, en efecte, inclouen en aquesta segona part de “Nocturn” algunes pintures noves ambientades al Vilosell mateix, on els blaus de la nit es combinen amb el variat cromatisme de la pedra que caracteritza les construccions del poble i els tons grogencs dels fanals, portes i finestres il·luminades.

La majoria de les obres, emmarcades en ambients (i països) molt diversos, mostren personatges solitaris, en molts casos misteriosos, en actituds o situacions clarament influenciats per la novel·la o el cinema negre.

Josep Maria Cazares. Ha publicat als diaris Segre i Nou Diari i a la revista El Víbora. També ha fet il·lustracions per a l˜Editorial Planeta i Mamagraf, i revistes com: Man, Jazzology i La Confidencial, entre altres.

Ha participat en una cinquantena d’exposicions entre col·lectives i individuals, nacionals i internacionals.

Guardonat com a grafista, il·lustrador i pintor en diversos certàmens, ha fet portades de discos i llibres, cartells i storyboards (ha treballat amb Bigas Luna i Carles Porta) per al cinema.

Ha publicat tres àlbums de còmic i dues novel·les gràfiques, El Nord (Premi Lleida de Narrativa 2007), també traduïda al castellà, i Checkpoint, la darrera, ambdues amb guió de Miquel Àngel Bergés.

És productor i grafista de Som Cinema i dissenyador gràfic del JazzTardor. Forma part de l’equip de consellers del departament d’Arts i Patrimoni de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

L’ermita de Sant Sebastià del Vilosell, del segle XVI, és d'estil renaixentista. Va ser consagrada el 16 de novembre de 1561 i dedicada als sants Fabià i Sebastià. Es tracta d’un temple auster, de planta rectangular i d’una sola nau, bastit amb grans carreus de pedra deixats a la vista. A la façana hi destaca la porta senzilla en arc i un petit campanar d'espadanya. L’ermita quedà sense culte a finals del segle XX. Al seu interior s'hi conserven peces artístiques interessants com dues imatges dels sants Fermí i Antoni o algunes esteles funeràries procedents del fossar vell.