En un dels nostres viatges a la capital de la Noguera ens vam patejar el casc antic. A Lleidacom en diem anar d’expedició per descobrir nous racons amb encant. Total, en una d’aquestes que ens moriem de sed (i això que no havíem ni començat l’expedició) vam anar fins la Plaça del Mercadal, i concretament al nº10 vam veure-hi un bar que l’entrar-hi ens va sorprendre gratament: espaiós i ben il·luminat, parets de palets, rajoles, testos amb plantes everywhere, cadires de diferents colors i, al fons, un espai habilitat per a què els petits deixin als pares i mares en pau mentre prenen alguna cosa. El local es diu Centric i parlant amb el seu actual propietari, en Jordi Sanahuja, vàrem descobrir coses interessants que potser els balaguerins i balaguerines ja sabíeu i que ningú ens havia explicat. Ja us val.
Sembla ser que el Centric va reobrir farà uns 5 mesos. El més curiós és que és un bar de tota la vida, ja que farà uns 40 anys que es va inaugurar. Des del principi ha tingut aquest nom, que s’ha anat mantenint durant el temps, i al cap dels anys ha anat canviant de propietaris fins arribar a mans del Jordi. Quan el va reobrir ho tenia molt clar: calia un enfoc diferent, més creatiu i modern. A més, volia donar vidilla al casc antic per tal de dinamitzar-lo. I creiem que ho ha conseguit.
Per dinar i sopar ofereixen tapes, amanides, hamburgueses i els típics entrepans que s’hi feien sempre, com el de bistec amb roquefort. A les nits, el local es transforma amb llums leds que donen un ambient que convida a fer uns gintònics. Els petits de casa també hi tenen el seu espai. Parlant amb el Jordi ens va dir que a la Plaça del Mercadal hi circulen molts cotxes i que els nens i nenes no poden jugar-hi tranquilament. Per això, van decidir posar-hi una mena de xikipark per a que els petits s’ho passin bé mentre els seus pares i mares desconnecten una estona.
Com a futurs projectes que el Jordi té en ment és fer bingos a la fresca els dijous, aprofitant que el Centric també té terrasseta. Es regalarien complements com tasses, raquetes de tenis, entre d’altres. I també música en directe. Els grups de gent jove de la Noguera tindrien el seu raconet on promocionar-se.
Al final, la nostra expedició va quedar-se a mitges. És el que passa quan et supera la temptació de prendre un entrepà «de tota la vida» en un lloc nou.
