La troballa d’una trentena de fragments de ceràmica d’època ibèrica a la zona del castell medieval de Tàrrega ha aportat una nova llum sobre el passat més antic de la ciutat. L’aparició d’aquestes restes, trobades dins de tres sitges, permet reafirmar la teoria que al turó hi havia hagut un assentament ibèric més de mil anys abans d’aixecar-se la fortificació.
El director tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell, Oriol Saula, va explicar ahir que el descobriment d’aquests fragments sumats a altres també trobats al recinte en diferents actuacions «referma la hipòtesi que havia sigut una zona habitada pels ibers», conquerits pels romans al segle I-II aC.
L’última excavació al castell de Tàrrega també ha permès delimitar l’antic perímetre al vessant sud de la fortificació. Segons Saula, fins ara es creia que l’última estructura datava del segle XV i la base del mur descobert ara, d’uns 20 metres de llarg, indica que és més antiga, «segurament del segle XIV».
Alhora, s’ha posat en relleu que «el recinte del castell hauria sigut més ampli del que crèiem», va afegir Saula.
Finalment, l’actuació ha costat 33.500 euros, que han estat finançats per la Generalitat (20.000) i el consistori, que al seu torn treballa per fer visitables els vestigis.
