Un dels principals impulsors de l’Aquelarre, Pep Oriol, serà l’encarregat de dirigir el proper 19 de gener l’espectacle inaugural de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019. El muntatge s’estrenarà en un dels punts emblemàtics de la ciutat, el Gran Teatre de la Passió. L’ingredient principal serà la implicació de les entitats locals, una de les constants de totes les propostes culturals de la capital de la Segarra. És el que més identifica la manera de fer de la capital de la Segarra, en què cada projecte emergeix de les iniciatives d’una trentena d’associacions culturals que vesteixen la ciutat. Només així s’explica la peculiaritat de celebracions com l’Aquelarre, els festivals de música d’estiu i de Pasqua, les Completes, la Passió, Sant Magí, la Nit del Teatre Viu, la Vila del Llibre o el Carnaval de Secà, per esmentar algunes de les propostes que presideixen cada any l’activitat de la ciutat i que sempre posen l’accent bé en el teatre, bé en la música o en els dos de forma conjunta. L’aspecte peculiar de la ciutat és que aquests elements han generat una indústria local de professionals que nodreix cada celebració. Des de companyies com Fadunito o Alea Teatre fins a grups corals com la Coral Ginesta o la Coral Infantil Nova Cervera, o artistes i escenògrafs com Alba Cuñé, Xavi Badia, Pep Oriol, Albert Parra, Xavier Puig, Roser Trepat o Xavi Hidalgo, que han anat dissenyant les últimes quatre dècades una forma pròpia de fer les coses basada a posar en relleu les aportacions de les entitats locals. Això fa que els resultats dels seus projectes siguin únics i que la població els faci molt seus.
El projecte de Capital de la Cultura Catalana veurà una aportació per a activitats extraordinàries de 325.000 euros. D’aquests, més del 60 per cent procedeixen de la Diputació i la resta, de patrocinadors privats, a més de 25.000 euros de l’ajuntament. No és poc per a la ciutat més petita de les quinze seus que ha tingut fins ara aquest projecte cultural. Així, Cervera, amb 9.000 veïns només és comparable en nombre d’habitants amb Ripoll, que en té 10.000, i on el 2013 es va destinar 200.000 euros al projecte de capital cultural.
Segons l’alcalde, Ramon Royes, la capitalitat cultural posarà en relleu cada racó i cada barri de la ciutat. Així, d’una banda es mantindran les propostes en punts emblemàtics com el Gran Teatre, la Universitat, el carrer i plaça Major, Santa Maria o l’Auditori, però també es projecta fins a una trentena d’activitats paral·leles de les quals moltes tindran com a seu la resta de barris i places de la ciutat. Entre les millores que quedaran per al futur val a destacar la renovació de l’Auditori, que veurà una reforma integral de l’equipament quant a sonoritat i il·luminació i redistribució del conjunt, amb una inversió de 120.000 euros, i finalitzarà el pròxim mes de febrer. Una altra de les propostes que quedaran per al futur seran els diàlegs d’artistes amb la ciutat, que es presentaran en forma d’escultures en diferents punts del nucli urbà.
