Cervera va estrenar ahir el nou hipermercat de la cadena Esclat Bonpreu i va deixar enrere una dècada de litigis urbanístics que han tingut com a rerefons la instal·lació de nous establiments comercials a la capital de la Segarra. L’interès d’alguns propietaris de finques a acollir-los i la voluntat d’amos de comerços d’allunyar-los dels seus negocis es va traduir en recursos judicials i fins i tot en investigacions penals, totes arxivades després al no trobar-hi cap indici de delicte. Una batalla entre interessos enfrontats que es va traslladar també al terreny polític a la Paeria.
L’obertura al públic del nou local, amb 3.142 metres quadrats al peu de l’N-II i un augment de plantilla (passa de 29 a 56 treballadors), va estar precedida per un acte inaugural divendres a la tarda. L’alcalde, Ramon Royes, es va declarar “emocionat” i va reconèixer haver-ho “passat malament” fins a arribar a materialitzar el projecte. “No tothom hi va donar suport”, va recordar, en al·lusió a les al·legacions i recursos que van mirar d’impedir la construcció de l’hipermercat en aquesta zona. Les complicacions no van posar fi a l’autorització de les obres. Van ser necessaris set mesos de moviments de terra i compactar 24.000 tones de terra i grava en el que havia estat un antic abocador, on es va trobar una bomba de la Guerra Civil, que es va fer esclatar de forma controlada el 24 de març. El responsable de zona de la cadena, Josep Maria Ortiz, feia broma divendres sobre aquest últim imprevist: “A Cervera sou la bomba”, va dir. Amb tot, la polèmica per les superfícies comercials de Cervera és molt anterior al Govern de Royes. Es remunta al mandat de Joan Valldaura i als últims anys de Salvador Bordes al capdavant de la Paeria. El projecte per a un establiment de Mercadona i el trasllat de Bonpreu va encoratjar una batalla per l’ordenació urbanística de la ciutat, que havia de delimitar les zones on s’instal·larien aquests nous comerços. Mútues crítiques i acusacions arran d’aquesta qüestió entre grups polítics van congelar durant més d’una dècada el Poum de Cervera. A les eleccions del 2015, amos de finques van impulsar una candidatura per evitar, sense èxit, que Royes repetís com a alcalde.
