La decisió de deixar de fer sortides i colònies amb pernoctació guanya pes entre els centres educatius de Catalunya. A la capital de l’Urgell, els claustres del col·legi Àngel Guimerà, el col·legi Jacint Verdaguer, l’escola Maria-Mercè Marçal, l’institut Alfons Costafreda i l’institut Manuel de Pedrolo han aprovat adherir-se a aquesta mesura de pressió, que atribueixen a “la degradació constant de l’educació pública i de les condicions laborals”.
La iniciativa s’ha anat estenent progressivament arreu del territori, impulsada per assemblees docents i claustres. En el cas d’aquests cinc centres, la proposta ha estat debatuda i votada durant els darrers mesos dins de cada comunitat educativa.
L’Assemblea de Docents Urgell-Segarra manifesta que “aquesta decisió no és una renúncia. No abandonem la nostra vocació ni el valor pedagògic d’aquestes activitats. Al contrari, defensem l’educació pública cada dia però amb la fermesa que la situació exigeix”. A més, consideren que “és una mesura de pressió legítima davant una realitat que fa massa anys que arrosseguem i que ha esdevingut insostenible”.
La crida del manifest ‘Aturem sortides i colònies‘ ja suma més de 500 centres adherits a Catalunya. Això podria comportar que durant el curs 2026-2027 no es duguin a terme aquestes activitats si el Departament d’Educació no atén les seves reivindicacions.
Entre les principals demandes hi ha la recuperació del poder adquisitiu del professorat, l’augment de recursos humans i materials, especialment per garantir una inclusió efectiva, la reducció de la burocràcia i la baixada de ràtios a les aules.
Pel que fa a les negociacions, el punt de les colònies es va incloure en l’acord entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT en forma de complement. Tot i això, part del sector docent considera l’acord insuficient i ha mantingut les mobilitzacions, amb vagues entre el 16 i el 20 de març i una protesta multitudinària a Barcelona.
Les assemblees docents i els sindicats no signants ja han advertit que podrien convocar noves mobilitzacions si no hi ha avenços, i situen entre els objectius arribar a una inversió educativa mínima del 6% del PIB.
