Cinc mesos després dels primers Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, els ERTO han entrat en la fase de revisió. Controlar-los tots és impossible, diuen els inspectors de treball, que fa un mes que van intensificar les visites per detectar irregularitats. De moment, han trobat frau en un 10% dels expedients verificats, segons la Unió Progressista d’Inspectors de Treball. Les gestories demanen comprensió davant d’una campanya que «sembla que vagi a fer mal», apunta el Col·legi Oficial de Gestors Administratius, que aprofita per reclamar canvis a Hisenda de cara a la renda de l’any que ve. El control dels ERTO ha començat amb errors encara pendents de corregir a les nòmines del SEPE, que diu que ja està pagant la prestació per fills.
Alguns afectats per un expedient temporal, com l’Arantxa, no han cobrat res des del març. Ella, de fet, s’ha reincorporat a la feina aquest més sense haver rebut ni un euro de la prestació. «A finals de mes cobraré de l’empresa però estic segura que del SEPE no», assegura. El seu és un dels molts casos amb problemes amb el número de compte per les fusions entre entitats.
El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) continua treballant per esmenar aquests errors sense una data fixada per corregir-los tots. De moment, l’organisme diu que ja està pagant el complement per fills, tot i que sindicats consultats per l’ACN afirmen que alguns afectats continuen sense rebre-la, com l’Anna, una treballadora del sector d’hostaleria que té dos fills. «He cobrat 400 euros menys del que hauria d’haver cobrat», ha lamentat a l’ACN.
A mitjans d’abril, quan hi havia 700.000 catalans inclosos en un ERTO, el Ministeri de Treball va informar que el SEPE reconeixeria d’ofici l’augment de la prestació per fills, cosa que implica que el topall de 1.098 euros que es pot cobrar s’elevi fins als 1.245 euros si es té un fill i 1.411 si se’n tenen dos o més.
El servei estatal d’ocupació assegura que aquests plusos per tenir fills a càrrec s’estan posant al dia i que en un mes estaran «regularitzats i amb efectes retroactius«, segons apunta una comunicació a la qual ha tingut accés l’ACN.
Silenci administratiu
Durant aquests cinc mesos, la Inspecció de Treball ha detectat ERTO fraudulents, per exemple, d’empreses que havien presentat un expedient, obligaven la plantilla a treballar o a fer més hores de les que tocaven però també d’ERTO que no complien amb les condicions de força major.
L’allau d’expedients en poques setmanes va fer que la Inspecció de la Generalitat no pogués controlar tots els expedient amb una causa de força major. «Al principi va ser una mena de barra lliure«, assegura Núria Gilgado de la UGT, que demana que es revisin tots els ERTO aprovats per silenci administratiu, que van rebre llum verda després d’estar pendents de revisió cinc dies. «Els expedients de força major aprovats per silenci administratiu s’han de revisar perquè estem parlant d’exoneracions de les cotitzacions a la Seguretat i de diners públics«, recorda.
Aurora Rodés, membre de la Comissió Laboral del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, apunta que el Departament de Treball s’ha trobat amb la tasca de tramitar els expedients però no de verificar-los. «La Generalitat ha aprovat tots els ERTO perquè després no tenia cap responsabilitat en revisar-los«, ha dit.
10% d’irregularitats als ERTO revisats
Els inspectors que s’encarreguen de revisar els ERTO depenen del ministeri de Treball, perquè és una matèria de la Seguretat Social. La campanya per detectar aquests fraus es va intensificar fa tres setmanes i, durant aquest temps, el cos ha constatat que hi ha irregularitats en un 10% dels expedients que s’han revisat de moment, segons la portaveu de la Unió Progressista d’Inspectors de Treball (UPIT), Mercedes Martínez, que assegura que no hi ha més de 100 membres del cos dedicats a revisar els més de 98.000 expedients presentats a Catalunya.
«És molt difícil que amb aquests efectius podem arribar a verificar si totes les empreses estan complint amb les normes«, apunta Martínez, que veu «impossible» revisar tots els ERTO presentats al territori català. «La manca de personal i de mitjans a la Inspecció és crònica«, ha lamentat.
Davant la dificultat de revisar tots els expedients, la campanya se centrarà en àmbits concrets, com desmostren les 10.000 visites a empreses del sector serveis, i pràctiques específiques. Per exemple, es controlaran el 100% de les empreses que han contractat treballadors mentre havien presentat un expedient. Els inspectors es troben amb una gran complexitat en aquesta campanya: el control de les irregularitats en les empreses que han instaurat el teletreball. Martínez diu que l'»única manera» de saber si una companyia ha seguit fent la seva activitat de manera fraudulenta mentre tenia un ERTO vigent i els treballadors a casa és comparar les dades de facturació a posteriori.
Durant aquesta campanya, el cos també haurà de fer «d’inspectors de sanitat» perquè podran sancionar per incompliment de mesures de prevenció de la covid-19, com distància de seguretat o la falta de gel hidroalcohòlic. «La mesura es quedarà en paper mullat si no es reforça la plantilla i els mitjans de la Inspecció. La càrrega de feina que està sent bestial«, ha lamentat Ana Ercoreca, presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social.
Els gestors demanen comprensió a la Inspecció
Les gestories han vist l’arribada de la Inspecció com «un elefant en una cristalleria» i amb actuacions que «sembla que busquen fer mal» i amb «sancions o multes que faran que les empreses no aixequin el cap«, segons Rodés. «Han estat amagats durant tot el confinament i ara que les empreses s’estan començant a refer estan sortint amb uns criteris des de Madrid d’anar a enxampar«, ha dit la gestora que veu «agosarat» dir que un 10% dels expedients tenen irregularitats .
Segons ella, les inspeccions són necessàries i el frau flagrant s’ha de perseguir però cal trobar «coordinació entre les administracions» sobretot pel que fa a les comunicacions que s’han fet en les altes dels treballadors als ERTO. «No és el mateix comunicar amb tres o quatre dies de diferència les reincorporacions que muntar un ERTO però tenir a la gent treballant», afegeix Rodés.
Canvis a Hisenda per protegir les rendes baixes
A banda ser comprensius amb els terminis en les reincorporacions, una de les peticions que els gestors fan a les administracions és que l’Agència Tributària canviï de criteri per evitar que els afectats en ERTO «cobrin menys» salari -ja que en un expedient es cobra el 70% de la base reguladora- hagin de pagar «més» a la declaració de la renda de l’any que ve.
El SEPE compta com a un pagador per a Hisenda, un fet que perjudicarà les rendes més baixes, de 21.000 euros o menys, que estarien exemptes de fer la declaració per l’import que cobren amb només un pagador, explica Rodés. La diferència, en alguns casos, pot ser de 700 o 800 euros.
En un inici les quantitats previstes en la prestació d’atur vinculada a un expedient temporal de força major no arribaven al mínim obligatori per aplicar una retenció. Segons Rodés, aquesta realitat va canviar amb la pròrroga dels expedients fins al setembre, ja que hi pot haver treballadors que rebin nòmines del SEPE durant set mesos, una quantitat que, de ben segur, s’ha de declarar. En els documents que gestors i empreses van haver d’omplir amb les dades per poder cobrar l’ERTO, no hi havia cap apartat on es pogués indicar la retenció de l’IRPF.
Fonts del ministeri de Treball han indicat que el SEPE ha aplicat aquesta retenció si el treballador ho ha sol·licitat. Les oficines de l’organisme han estat tancades tot el confinament, però, i Rodés assegura que els treballadors inclosos en un expedient «tenien altres problemes» com assegurar-se que cobraran, per reclamar individualment la retenció d’IRPF que volien. La recomanació de Rodés és que els treballadors amb rendes més baixes, de moment, «no donin diners a Hisenda» demanant la retenció al SEPE. «Si les coses s’estabilitzen a l’últim trimestre i es recupera la normalitat, l’empresa pot calcular la retenció del treballador perquè l’afectació sigui la mínima», ha dit.
