El Lleida ja està en segona ronda del play-off igualant els seus millors registres en una fase d’ascens. Els d’Imanol Idiakez van tornar a ser superiors, igual que a l’anada, a un Barakaldo al qual se’l va veure tenallat pels seus propis dubtes i, en certa manera, traït per la seua afició, que no va omplir, ni de lluny, el Nuevo Lasesarre. Al contrari dels prop de tres-cents entusiastes seguidors blaus que van guanyar, des del començament, la batalla de les aficions, fent-se sentir molt més que la local, que es va anar desinflant a mesura que passaven els minuts. Això sí, al final, intercanvi d’aplaudiments i abraçades entre els uns i els altres en un gest d’exquisida esportivitat.
El partit va ser un calc del de fa set dies al Camp d’Esports. Els dos equips pressionant a dalt i buscant colpejar en una contra o en una jugada d’estratègia. Després d’una rematada de Colinas (4’) al lateral de la xarxa i una d’Alain (21’) que va aturar sense problemes Crespo, va arribar la jugada clau del partit. Penal d’Albístegui. Silenci al camp. Cerrajería el xuta, sense gaire convicció, la veritat, i sant Crespo, endevinant la trajectòria de la pilota, l’atura. El Barakaldo no es va enfonsar i va continuar apretant, però ja no va ser capaç de generar una ocasió de perill, mentre que el Lleida va tenir el gol en una altra contra conduïda per Colinas (27’), que va rematar ajustat al pal. Amb el 0-0 es va arribar al descans amb la impressió que el Lleida tenia la classificació molt més a prop que el Barakaldo, que no anava gens fi.
I si encara quedava algun dubte, va arribar el 0-1 en el primer minut de la represa. Robatori de pilota al centre del camp i paret entre Diego Suárez (que va entrar com a titular per les molèsties de Manu al soli al vestidor) i Colinas, que resol creuant la pilota lluny de l’abast d’Alejandro. Aquest cop sí que el van acusar els locals, que a poc a poc van anar abaixant els braços, malgrat els esforços del seu tècnic, que, cremant les naus, va passar a jugar amb tres centrals darrere donant entrada a un nou davanter. Però els seus plans van quedar definitivament trastocats quan una duríssima entrada, fruit de la impotència, li va costar l’expulsió, amb roja directa, al central Quintanilla. Amb deu i dos gols en contra, el Barakaldo, encara que va continuar atacant per orgull, es va rendir. Un parell de rematades d’Ito (81’ i 87’) amb prou feines van inquietar Crespo. En canvi, el Lleida va tenir la sentència definitiva en un rematada d’Urko (57’) que va sortir fregant el pal. També Arnau va tenir la seua, però el seu xut es va estavellar en un defensor. I mentre assenyalaven els quatre minuts d’afegit, va arribar l’empat. Córner contra el Lleida i el defensa Aythami, arribant des de darrere, va rematar de cap a la xarxa. Però no hi havia temps per a més. O sí, perquè amb un Barakaldo trencat, amb jugadors amb problemes físics –Cerrajería va acabar el xoc caminant amb els tres canvis ja realitzats– va poder arribar l’1-2, en una contra de Carlos Rodríguez que es va plantar sol davant Alejandro rematant al pal curt, però el porter va ficar la mà enviant la pilota a córner, un córner que, per cert, ja no arribaria a treure’s.
