Tres ascensos en quatre temporades. Aquesta brillant trajectòria ha portat el CFS Linyola fins a la Tercera divisió Nacional, categoria en la qual la pròxima temporada serà el representant lleidatà juntament amb el Cafeteria Sandra-Casa Aragó, que també ha ascendit aquest any. Dos equips lleidatans han dominat la Divisió d’Honor i han fet el salt a la categoria estatal. «L’any passat ja ens vam quedar a les portes de l’ascens, però la veritat és que no era el nostre objectiu», explica Xavier Alís, vicepresident del club i també jugador. «S’ha de fer de tot», afegeix. «Vam començar la temporada amb l’objectiu de quedar entre els cinc primers, ja que l’any passat vam ser segons moltes jornades i al final vam acabar cinquens. Però aquest any, a falta de cinc jornades vam veure que depeníem de nosaltres mateixos i ho hem aconseguit. Ha costat molt esforç i per això l’ascens és una satisfacció molt gran», assenyala Alís.
Un grup d’amics es van fer càrrec del club fa quatre anys i van començar a Segona Provincial. «Ja hi havia hagut futbol sala a Linyola durant nou o deu anys i l’equip va arribar a Territorial Catalana, però van estar un any sense competir i vam continuar nosaltres», recorda. «Els dos primers anys vam pujar a Preferent i a Divisió d’Honor, i ara hem aconseguit el tercer ascens en quatre anys», valora.
En la nova categoria necessitaran més recursos. De moment, les despeses les sufraguen els jugadors. «Cadascú es paga la fitxa i les despeses dels desplaçaments . I cada jugador ven 15 carnets, que costen 15 euros. La veritat és que som un club molt familiar en el qual tothom col·labora.» Amb aquesta estratègia han aconseguit reunir més d’un centenar de socis. «Sabem que necessitarem més diners, però ho aconseguirem. Competir en aquesta categoria és una cosa que ens fa molta il·lusió», afegeix.
En relació amb el fet que els dos equips que han ascendit siguin lleidatans, Xavier Alís explica que «cada vegada hi ha millor nivell en el futbol sala de Lleida». També han d’adequar la plantilla: «La reglamentació ens obliga a tenir un segon entrenador i un preparador físic. Quant als jugadors, el que ens agradaria és que, com fins ara, poguéssim comptar amb la màxima gent de Linyola possible. I, sobretot, el que volem és disfrutar.»
