La lluita contra la plaga de conills que provoca danys a cultius de diferents punts de Ponent es desenvolupa de forma intensa des que el Departament d’Acció Climàtica va declarar l’emergència cinegètica. Aquesta setmana, al vedat de caça de Tàrrega, guardes de caça de la Reserva Nacional Freser i Setcases han participat en la col·locació de gàbies trampa per poder capturar conills i posteriorment sacrificar-los. Es tracta d’un sistema que fa que els conills s’estressin el mínim possible mentre estan atrapats ja que es revisen les gàbies a diari. Així ho ha explicat a l’ACN Francesc Cases, cap de la secció d’activitats cinegètiques del Departament. És una de les accions del pla de xoc que es va anunciar el mes passat per combatre la plaga.
DESTAQUEM
La mesura consisteix en capturar els conills als llocs on estan produint danys quan ho demanen els titulars de les finques. Francesc Cases ha remarcat que és una manera d’actuar de forma «quirúrgica» al lloc on hi ha el problema, entre els caus dels conills i els camps de cultiu. Els conills queden atrapats i «tranquils» fins que els guardes passen a revisar els gàbies i els recullen vius. Llavors els posen en un sac i els porten a sacrificar. L’objectiu no és caçar el màxim nombre de conills possible sinó comprovar que amb les captures es redueixen els danys.
El Departament ha començat a actuar a diferents zones de tres comarques on s’ha declarat l’emergència cinegètica. Els conills estan provocant problemes a totes les comarques de Ponent: Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segarra, Segrià i Garrigues. Per aquest motiu, es va anunciar un pla de xoc el passat 17 de gener. De manera temporal, les actuacions han estat assumides per guàrdies de les reserves nacionals de caça de Catalunya fins que estigui a punt el dispositiu de brigades de captura de conills que entraran en funcionament de cara a finals de la setmana vinent.
Eduard Marçal, guarda de caça de la Reserva Nacional de Caça Freser i Setcases, ha explicat que ells no són experts en conills, ja que acostumen a treballar amb «grans angulats» com isards, cabirols o senglars. Assegura que els ha sorprès molt la manera de fer i l’actitud dels conills que hi per la zona de la plana de Lleida. En aquest sentit, ha valorat positivament l’aprenentatge que estan adquirint sobre comportaments i mètodes per poder-los capturar. «Era una espècie que no dominàvem i de moment la cosa sembla que dona fruits», ha destacat.
D’altra banda, Francesc Cases també ha explicat que les mesures com la de les gàbies trampa o la prova pilot amb xarxes que es va fer la setmana passada a l’estany d’Ivars i Vila-sana, són complementàries a l’activitat cinegètica que es porta a terme durant tot l’any amb el conill. La proliferació d’aquesta espècie ha fet que el període de caça s’hagi ampliat a tot l’any.
«Valorem positivament les mesures que s’estan adoptant»
Alejandro Domingo, pagès i president del vedat de caça de Tàrrega, ha reconegut que la de la plaga de conills és una realitat que no «és gens fàcil» per al sector, ja que hi ha pèrdues econòmiques molt importants i a moltes finques fins i tot enguany no s’ha sembrat. Per això, ha valorat positivament totes les eines que des del Departament s’estan posant a disposició per combatre i capturar els conills. De moment apunta que la caça és la més eficient però no descarta que en un futur, potser caldrà plantejar que cada pagès tingui la seva parcel·la «resguardada» amb sistemes com tancats perimetrals per incrementar així la protecció i evitar més danys.
