Arriben les vacances i són molts els qui opteu per passar-les a la platja, però a vegades els banyistes s’exposen a sofrir les doloroses picades de les meduses. La sensació és molt molesta, amb picor i l’aparició de vermellor, inflamació, vesícules i pústules. Normalment no impliquen gravetat, però en alguns casos poden aparèixer símptomes semblants a una reacció al·lèrgica greu. Els nens són un dels majors grups de risc, ja que, en proporció, per ells la superfície de pell afectada és major que en un adult, i a més tenen la pell més fina, per la qual cosa el líquid verinós la travessa millor.
Atenent a les preocupacions que aquest tema genera en molts pares i mares, el doctor Eduardo Bermell, del Servei d’Urgències Pediàtriques de Vithas Rei Don Jaume de Castelló, ens assenyala les pautes correctes a seguir en el cas d’una picada de medusa. «En el moment que et pica una medusa, apareix immediatament un dolor i una picor molt intensa, de manera que el primer que farem és netejar la zona afectada. L’ideal per fer-ho és el sèrum fisiològic. En cas de no tenir-ne, l’aigua salada també podrà ser una solució alternativa”, tot puntualitzant que “cal desmentir alguns mites populars com tirar orina, aigua dolça sobre la ferida o cobrir-la amb sorra ja que això només contribuiria a estendre el tòxic inoculat per la medusa, i fins i tot podria agreujar l’erupció cutània”.
Una vegada neta la zona, per a disminuir la coïssor de la picada, s’ha d’aplicar fred a la zona afectada durant 15 minuts aproximadament. Segons el doctor Bermell “no s’ha d’aplicar el gel directament sobre la picada, sinó cobert amb algun drap o tovallola”. D’altra banda, “si comptem amb un o una socorrista, un centre sanitari o un lloc de la Creu Roja on puguin atendre-li cal portar l’infant, ja que el verí pot afectar-los amb més intensitat perquè el seu pes és menor al dels adults i, alhora, és convenient anar observant que no canvia el seu ritme respiratori, ni cardíac”.
Després d’aquestes pautes inicials, en general, la clínica post-picada sol cedir en poques hores, “tot i que en els dies posteriors s’ha d’anar al metge si apareix angoixa, agitació, pèrdua d’apetit, conjuntivitis i a vegades mal de cap”, subratlla el doctor Bermell.
Casos extrems
Excepcionalment s’ha d’acudir a urgències, tant amb nens com amb adults, quan es produeix un xoc anafilàctic, és a dir una reacció al·lèrgica greu al verí de la medusa, donat que «la distribució del verí per tot l’organisme, -afirma l’especialista-, pot conduir a una sensació d’opressió toràcica, enrampades musculars i fins i tot dificultat respiratòria i de manera més estranya la simptomatologia pot ser de major gravetat, i cursar amb una alteració del sistema nerviós central arribant a convulsionar”.
