Com hem d'actuar davant una crisi asmàtica?

Si en les últimes setmanes has notat simptomatologia nasal com a congestió, secreció, salves d'esternuts, picor nasal o dificultat respiratòria pot ser que la culpa sigui de la pol·linització. L'al·lèrgia al pol·len es manifesta amb major freqüència a l'hivern, sobretot en els mesos de gener i febrer amb la floració, però ja estem al març i amb la primavera arriben les al·lèrgies als pòl·lens del plàtan d'ombra, olivera i gramínies.

Una consulta molt freqüent en el servei d'Urgències són les relacionades amb els símptomes nasooculars (rinitis i conjuntivitis) que, quan són severs, poden interferir de manera important en la qualitat de vida dels pacients durant aquesta estació. Però amb diferència, la crisi asmàtica és la manifestació més greu d'aquest quadre clínic, ja que, en casos extrems, pot fins i tot causar la mort. Una cosa cada vegada menys freqüent gràcies a l'educació sanitària dels pacients asmàtics i a l'ús de tractaments de manteniment que ajuden a evitar episodis de crisis greus.

Davant una crisi asmàtica moderada o severa, l'afectat ha d'acudir a Urgències per a evitar que el quadre evolucioni a molt sever, amb greu insuficiència respiratòria i risc d'un desenllaç fatídic. No obstant això, moltes persones no busquen ajuda professional i abusen de l'anomenada medicació de rescat, com el Salbutamol (conegut com Ventolin).

Aquest tipus de fàrmac produeix una resposta de broncodilatació que alleuja al pacient de forma immediata, però manca d'acció antiinflamatòria sobre l'arbre bronquial, que és la base del tractament de manteniment i preventiu de crisis asmàtiques, podent fins i tot provocar efectes secundaris que empitjoren l'estat del pacient asmàtic. A més, els quadres respiratoris infecciosos (grip, bronquitis) incideixen de forma més greu en aquests pacients, i poden desencadenar amb més facilitat crisis asmàtiques greus. 

Per contra, el pacient que acudeix a Urgències haurà de rebre atenció immediata, per exemple, amb una exploració física i unes senzilles proves diagnòstiques com el mesurament de la saturació d'O2, la determinació del flux respiratori màxim i, en algunes ocasions, una radiografia de tòrax i gasometria arterial mitjançant punció del braç. Amb tota aquesta informació, els i les metgesses poden determinar la gravetat de les crisis classificant-les en lleus, que reben l'alta en una hora després de l'administració aerosols; moderades, les quals requereixen una altra medicació i l'estada en urgències es pot prolongar fins a 3 o 4 hores; i severes, que generalment requereixen ingrés hospitalari, bé en hospitalització convencional o en UCI.

Quan el pacient és donat d'alta, generalment ha de seguir un tractament amb corticoides orals, associacions de broncodilatadores i *corticoides inhalats, a més de referir-li a la consulta amb un al·lergòleg.

Als pacients amb al·lèrgia al pol·len, sobretot si manifesten símptomes d'asma bronquial, se'ls pot recomanar iniciar un tractament amb broncodilatadores i *corticoides a l'inici del període estacional, per a mantenir a ratlla la inflamació bronquial. També es pot recomanar un tractament d'immunoteràpia (vacunes de l'al·lèrgia) que són cada vegada més eficaces i amb menys efectes secundaris, sempre prescrites quan estiguin indicades, per part del professional.

En qualsevol cas, la recomanació als al·lèrgics és seguir una sèrie de mesures per a evitar l'exposició al pol·len, com romandre el màxim temps possible dins de casa amb les portes i finestres tancades i utilitzar aire condicionat amb filtres, especialment en dies assolellats, secs i ventosos; evitar zones d'abundant vegetació, o muntar en motos, bicicletes, descapotables o obrir les finestretes del cotxe; preferentment usar filtres de pol·len; evitar tallar la gespa o estar prop d'ell i reduir les activitats a l'aire lliure durant les hores d'emissió de pol·len (de les 5 a les 10 del matí) i en el seu descens, en refredar-se l'atmosfera (de les 19 a 22 hores del vespre).