Podem plorar de tristor, de ràbia, d’alegria o de riure, però també davant d’una llum intensa, un canvi de temperatura o l’entrada a l’ull d’un cos estrany. Tot i que les llàgrimes s’acostumen a associar a l’expressió d’emocions, la seva funció principal és mantenir neta la superfície dels ulls i protegir-los de les agressions externes. Quan no se’n produeixen suficients, són de mala qualitat o s’evaporen en excés, poden aparèixer molèsties als ulls, com ara picor, coïssor o inflamació, derivades de la síndrome de l’ull sec.
La síndrome de l’ull sec (també coneguda com a queratoconjuntivitis seca o xeroftàlmia) és una malaltia que afecta la superfície ocular i deriva en una mala lubricació de l’ull. Els símptomes poden ser intermitents i aparèixer només quan es realitza una activitat concreta, com ara llegir o utilitzar l’ordinador, o esdevenir crònics i manifestar-se de forma contínua. En funció de la gravetat d’aquests símptomes, la síndrome de l’ull sec pot ser lleu o ambiental, moderada o greu.
Entre els factors que poden influir en l’aparició de la síndrome de l’ull sec hi trobem:
- L’edat
- La menopausa
- Algunes malalties com la diabetis, l’artritis reumatoide, la síndrome de Sjögren, les malalties de la tiroide i el lupus.
- Un dèficit de vitamina A i d’àcids grassos omega-3
- L’ús perllongat de lents de contacte
- Algunes cirurgies oculars (fonamentalment LASIK)
- L’ús d’alguns medicaments: antidepressius, ansiolítics, antihistamínics, diürètics, retinoïdes per a l’acne, etc
- La blefaritis (inflamació de les parpelles), l’entropi (parpella es plega cap endins) o l’ectropi (parpella es plega cap enfora)
Hi ha algunes mesures que poden ajudar a evitar els símptomes:
- Evitar l’exposició perllongada a ambients amb fum, climatització o calefacció
- Descansar els ulls de l’exposició a les pantalles (ordinador, televisió, tauletes o mòbils) i reduir la brillantor de la pantalla
- Parpellejar sovint
- Utilitzar humidificadors ambientals
- Dieta rica en omega-3, omega-6 i vitamina A
