Com puc saber si soc intolerant a la lactosa?

La intolerància a la lactosa es produeix quan els nivells de lactasa són baixos, i la lactosa arriba al còlon. Els bacteris del còlon descomponen la lactosa mitjançant una fermentació i es generen compostos (gasos i àcids orgànics). Aquests compostos provoquen els símptomes de la intolerància.

Tipus

Existeixen dos tipus bàsics d'intolerància a la lactosa:

• Intolerància primària: Manté un curs crònic, ja que es produeix per una disminució progressiva de les concentracions de lactasa, fet que provoca la disminució, amb el pas del temps, de la capacitat de digerir la lactosa de la llet. Té una causa genètica i els símptomes que produeix només s'alleugen amb la reducció o eliminació del consum de productes lactis i derivats.   
• Intolerància secundària: Correspon a situacions transitòries i reversibles. Acostuma a aparèixer en casos de trastorns intestinals provocats per virus, bacteris o paràsits, o pel consum de determinats tipus de fàrmacs. També pot adquirir-se en el curs de malalties cròniques, com ara la celiaquia i la fibrosi quística. Desapareix quan la mucosa intestinal es regenera.

Símptomes

Acostumen a aparèixer entre els 30 minuts fins a les dues hores després d'haver consumit lactosa. Els més comuns són dolor i inflor abdominal, flatulències, diarrea, nàusees, vòmits i espasmes. A més, poden tenir símptomes menys comuns com cansament, dolor en extremitats, problemes de pell i trastorn de son.

Diagnòstic

Per poder diagnosticar aquesta intolerància es poden fer diferents proves: Primerament un test d'hidrogen d'alè, que consisteix a beure una quantitat de lactosa determinada i després bufar dins d'un instrument indicador en intervals de 15 minuts. Un altre possible diagnòstic és valorar el nivell de glucosa en sang després d'haver ingerit lactosa, a partir d'una anàlisi de sang. A més, es pot fer una biòpsia de l'intestí prim o una prova genètica. Per últim es pot fer un estudi de les femtes per quantificar els sucres no absorbits, com la lactosa o la glucosa.
Així doncs, si creus que la lactosa et senta malament i creus que pots ser intolerant, el primer és anar al metge. Si ell ho veu necessari, et derivarà perquè et facin una d'aquestes proves.

Tractament

No existeix cap tractament per augmentar els nivells de lactasa, però els símptomes que provoca la deficiència d'aquest enzim es poden controlar amb la restricció o eliminació del consum de lactosa en funció del nivell d'intolerància. Així, mentre algunes persones mai no presenten símptomes si no sobrepassen una determinada quantitat diària de lactosa, n'hi ha que toleren alguns productes lactis (com ara, els formatges curats o els iogurts) i d'altres que no poden digerir petites quantitats de llet.

Les persones amb intolerància no només han d'evitar la llet i els seus derivats (formatge, mantega, iogurt, nata, etc.), sinó també altres aliments que sense pertànyer al grup de lactis poden contenir lactosa (en forma de sèrum, sòlids o ferments lactis i proteïnes làcties, entre d'altres), com ara el pa, les galetes, els dolços de pastisseria, els embotits, les salses, les conserves, els arrebossats, i, fins i tot, algunes cerveses. Per això és important llegir bé l'etiqueta dels productes manufacturats per detectar-hi la presència de lactosa i evitar els que no continguin una llista d'ingredients. Cal tenir en compte que la lactosa també es pot trobar en alguns fàrmacs.

És molt important:

• Ser conscient que la intolerància a la lactosa no és una malaltia. És un trastorn que requereix una adaptació alimentària per evitar patir-ne les conseqüències.
• Tenir la certesa que les molèsties observades responen a una intolerància real a la lactosa. És necessari fer un diagnòstic previ abans de disminuir o eliminar el consum de lactis i, arribat el cas, estar ben assessorats sobre les adaptacions alimentàries necessàries per evitar possibles carències nutricionals.

Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya