Tal dia com avui, fa 79 anys, l’aviació franquista va bombardejar Lleida. Eren les 15.40 hores i les bombes van tocar els seus objectius: el Liceu Escolar i el mercat de Sant Lluís. En aquell atac van morir més de 300 persones. El gruix de la massacre, però, es va produir al Liceu Escolar; on –sota l’efecte de les bombes– van morir 48 nens i diversos professors que hi feien classe. “La rialla dels infants degué quedar soterrada per sempre sota les runes [sic] i els àngels dels infants també degueren caure-hi morts amb les ales de plata esmicolades” (Xandri, el titellaire, 1938).
Algunes fonts afirmen que l’objectiu inicial era la fàbrica electroquímica de Flix, però que les condicions meteorològiques van obligar els atacants a modificar els plans. El que és cert és que l’atac sobre Lleida i els objectius perseguits deixen poc marge a altres interpretacions. El Liceu Escolar era una institució educativa no confessional que aplicava un model pedagògic innovador basat en els valors de la llibertat, de la igualtat i de la cooperació. Havia estat fundada el 1906 per una parella de mestres lleidatans –Francesc Godàs i Victorina Vila– i seguia el model de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Avui la Paeria recordarà un any més el bombardeig amb una ofrena floral a l’escultura “Memòria, Dignitat i Vida”, que està situada davant el lloc on hi havia el Liceu, a l’avinguda de Blondel. L’acte institucional, que vol retre homenatge a les víctimes i als supervivents, comptarà amb la presència d’exalumnes del centre.
