Consens institucional per delimitar les inversions de fons europeus a les comarques de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran

La Cambra de Comerç de Lleida ha escenificat aquest dimecres el consens institucional amb el món de l’empresa privada i la recerca per delimitar els àmbits prioritaris per a les comarques de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran sobre els quals han d’actuar els fons europeus Next Generation en benefici de la transformació econòmica de Ponent.

Juntament amb la Cambra de Comerç de Tàrrega, la Universitat de Lleida (UdL), Generalitat, Diputació de Lleida i Paeria de Lleida, han fet públic avui el document de treball que defineix les línies mestres que han de garantir el futur econòmic de les terres de Lleida en l’escenari post-Covid. L’acte, celebrat a la Cambra de Comerç de Lleida, ha comptat amb la participació del president d’aquesta institució, Jaume Saltó, el rector de la UdL, Jaume Puy, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo. Jaume Saltó ha manifestat que “volem que la demarcació de Lleida esdevingui un territori que posa en valor, de forma compartida i en base a sòlides xarxes de col·laboració, la seva geolocalització estratègica i els recursos, capacitats i potencialitats endògenes, per desenvolupar, en termes justos i intel·ligents, un model competitiu i sostenible d’economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratègics i afavoreixi l’aparició de sectors emergents i nous models de negoci, en un entorn propici, dotat de les infraestructures i serveis adients, per tal de generar els nivells de benestar i prosperitat necessaris per fixar i atreure població i talent, al mateix temps que contribueix de forma activa a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i a la transició ecològica i digital impulsada a nivell europeu”.

Les sis entitats s’han compromès a definir un projecte global que pugui optar als fons europeus Next Generation, i als altres que es puguin convocar en el futur, que permeti assegurar la viabilitat econòmica, social i ambiental de la producció agrícola, ramadera i forestal; enfortir la competitivitat del territori i la creació de llocs de treball, mitjançant l’impuls de la innovació; capturar el valor de la digitalització en benefici de la competitivitat i eficiència del teixit econòmic, de la millora dels serveis de les administracions públiques i de la inclusió social; impulsar un model de valorització i gestió sostenible del capital natural del territori, que n’asseguri la seva preservació, resiliència, productivitat i contribució a la neutralitat climàtica; i afavorir el desenvolupament d’una sòlida base de capital humà arrelada al territori. Les accions previstes per cobrir aquests objectius prioritaris podrien atraure fins a 250 milions d’euros de fons europeus segons una primera estimació realitzada pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. 131 milions correspondrien a accions de transformació a les comarques de la plana de Lleida i 125, a les del Pirineu i l’Aran.

Tal i com s’ha posat de manifest, les sis entitats s’han compromès a impulsar dues prioritats transversals que afavoreixin la transformació intel·ligent i justa de les terres de Lleida, “de base científica, tecnològica i innovadora per a la generació i transferència de coneixement capaç de crear valor econòmic, social i ambiental compartit; i reequilibradora de dèficits d’infraestructures i de serveis, generadora d’oportunitats, que millori les condicions de vida i de treball, que fomenti el talent, l’ocupació de qualitat i l’emprenedoria i combati l’exclusió social”. Segons l’acord fet públic avui, les sis institucions posaran especial èmfasi en les seves accions en set àmbits concrets, tenint present també la transversalitat i cooperació en què s’han compromès a desenvolupar-les.

Així, la Paeria de Lleida contribueix a l’acord impulsant la resiliència climàtica en infraestructures i ecosistemes, rehabilitació i regeneració urbana, conservació i restauració d’ecosistemes i la seva biodiversitat, potenciant serveis mediambientals, infraestructures verdes, preservació i gestió de recursos hídrics i del sòl, gestió de riscos derivats del canvi climàtic i polítiques d’habitatge, i apostant pel turisme sostenible i intel·ligent, que posi en valor la riquesa natural, patrimonial i cultural del territori de manera sostenible i incorpori la innovació tecnològica com a vectors d’especialització competitiva.

L’alcalde Miquel Pueyo s’ha felicitat per allò que anomenat “alineament de les institucions” i que, en el cas de la Paeria, es materialitzarà en projectes com ara “la creació de refugis climàtics en tots els barris de la ciutat, la creació d’una xarxa de camins verds dins i fora de Lleida que permeti connectar amb els parcs i espais situats dins la trama urbana i fer-ho a través de la corona verda que és l’horta”, un espai que ha recordat que és “el rebost de la ciutat” i un “factor estratègic per a Lleida” i “amb unes grans potencialitats de desenvolupament encara no prou desplegades”, motiu pel qual ha dit que “li hem de trobar un encaix en aquest projecte”. Pueyo també s’ha referit a projectes com ara la creació d’un mapa social de la ciutat mitjançant el desplegament del sistema d’indicadors socials i el desenvolupament d’un espai virtual denominat ‘La meva eSocial’, un espai digital personal i privat que permetria als usuaris dels serveis socials fer seguiment del seu pla de treball, realitzar consultes directes als professionals i que facilitaria a l’administració disposar d’un historial únic interoperable entre administracions.

Per la seva part, la Diputació de Lleida impulsarà accions que aportin valor integral a la bioeconomia de base agropecuària, a través d’un nou teixit bioindustrial vinculat a noves cadenes de valor en l’àmbit de la bioeconomia circular, i a l’eficiència energètica i la generació d’energies renovables com a factor de competitivitat territorial, d’eficiència en l’ús dels recursos i motor de desenvolupament d’un model energètic just, descentralitzat i compatible amb el desenvolupament dels altres àmbits estratègics, raó per la qual caldrà ordenar la seva implantació per tal que no distorsioni l'assoliment de la resta d’àmbits.

El president Joan Talarn ha destacat que estem davant “un projecte de territori” i basat en “la conjunció público-privada”, que ha de servir per deixar enrere allò que es feia fins ara, que era “aconseguir fons europeus sense valorar la seva incidència real sobre les necessitats del territori”, per passar a un model de planificació conjunta per determinar on han d’anar les inversions i que aquestes repercuteixin en “la vida de les generacions futures, ara com ara amenaçades a les nostres terres pel risc de despoblament i l’esgotament d’un model econòmic fonamentat en el monocultiu, ja sigui del turisme en una part del territori o de la fruita en l’altre”.

Talarn ha volgut destacar que des de la Diputació s’està treballant en projectes per unes inversions d’uns 250 milions d’euros i que centren els seus esforços en el foment de la bioeconomia, en la retenció i el retorn del talent, i en l’eficiència energètica i la generació d’energies renovables, tot plegat buscant un equilibri que ha de permetre consolidar les terres de Lleida com un territori sostenible i amb oportunitats econòmiques per afavorir el repoblament.

Per la seva part, la Universitat de Lleida prioritzarà aquelles línies de recerca que tendeixin a la modernització, digitalització i sostenibilitat de les cadenes de valor agroalimentàries, des de la producció primària fins a la comercialització, així com la valorització dels boscos per generar cadenes de valor i nous models de negoci en l’àmbit agroforestal, que impulsin la bioindústria i alhora contribueixen a millorar la gestió forestal i minimitzar el risc d’incendis.

El rector de la UdL, Jaume Puy, ha remarcat que l’acte d’avui suposa el fi de la improvisació per donar pas a una estructura que serveixi per “realment serveixi per fer una transformació en positiu del territori”. En el cas de la UdL, Puy ha dit que “necessitem una universitat de primera fila, capaç de formar alumnes, emprenedors i empreses per ser competitius en la societat actual”. “Necessitem un projecte que transformi aquesta universitat”, ha afegit, en el sentit que no hem d’envejar altres universitats, sinó sentir-nos orgullosos de poder “desenvolupar el futur” sense necessitat de sortir de casa per anar a buscar oportunitats, com una forma més “d’arrelar la gent al territori”.

La Generalitat, per la seva banda, es compromet a desenvolupar la digitalització i la connectivitat, fomentant l’adopció tecnològica per part d’empreses, acadèmia, ciutadania i administració. Jaume Saltó ha tancat l’acte tot destacant el tema de la digitalització, amb la posada en marxa, a la Cambra de Comerç, del laboratori 5G, anomenat Lleida ON, que posen a disposició de totes aquelles empreses amb productes o serveis relacionats amb la tecnologia 5G, que suposarà tota una revolució. En aquest i en altres aspectes, Saltó ha demanat “pensar en gran”, perquè “ho tenim tot per poder ser un referent en digitalització i en el sector agro”, i “només ens faltava anar tots alineats”.