Pel seu nom, FeverPhone, fa pensar que aquesta app ofereix continguts d’oci, i un gairebé no pot evitar que li vingui al cap -sí, com jo, té una edat- la imatge de John Travolta ballant en la discoteca de Fiebre del sábado noche. Però, lluny d’això, FeverPhone és una aplicació molt útil que permet afegir als diversos rols que pot exercir un telèfon intel·ligent, el de termòmetre.
Desenvolupada per un grup d’investigadors de la Universitat de Washington (els Estats Units), no requereix afegir cap maquinari especialitzat al nostre telèfon, ja que es val dels sensors de temperatura instal·lats en el mateix terminal -i utilitzats pel sistema operatiu per a conèixer aquesta temperatura i, per exemple, detectar excessos en aquesta-, al costat de la pantalla tàctil com la part per a detectar la temperatura de l’usuari.
DESTAQUEM
Segons l’equip desenvolupador, els mateixos termistors que actuen de sensors per a permetre el monitoratge de la temperatura dels components i la bateria del telèfon intel·ligent i, així, evitar accidents com a explosions o degradació de la bateria per l’excés de temperatura, també són sensibles a la diferència de temperatura provocada per cossos en contacte amb el terminal, com és el cas del cos humà.
En col·locar el telèfon amb la pantalla contra el nostre front, FeverPhone registra la temperatura detectada per un termistor, i la capacitància bruta detectada per la pantalla tàctil, per a capturar característiques que descriuen la taxa de transferència de calor del cos al dispositiu. A la fi, el que estem mesurant és la transferència de calor entre la persona i el telèfon.
Aquestes característiques s’utilitzen després en un model d’aprenentatge automàtic per a inferir la temperatura corporal central de l’usuari. Per a obtenir una lectura prou bona, cal pressionar el terminal contra el front de l’usuari durant un minut i mig (90 segons), segons informen en Health Day.
La prova per a validar l’ús d’aquesta tecnologia es va realitzar amb una simulació en un laboratori més un estudi clínic amb 37 pacients, en els quals la lectura de FeverPhone va patir un error absolut mitjà de 0.229 graus centígrads, un límit d’acord de ±0,731 graus, i un coeficient de correlació de Pearson de 0,763.
Utilitzant aquests resultats per a la classificació de febre, s’assoleix una sensibilitat de 0.813 i una especificitat de 0,904, xifres comparables a les dels termòmetres perifèrics i timpànics comercials.
El telèfon intel·ligent pot, així, convertir-se en un aliat de la telemedicina, facilitant la presa de mostres de temperatura per a cada possible pacient en qualsevol lloc i moment.
També, i amb un sistema d’enviament de les dades en temps real, podem trobar-nos amb l’oportunitat de detectar en un menor lapse de temps, principis d’epidèmies de, per exemple, grip, després d’una anàlisi de big data de les dades enviades per un gran col·lectiu d’usuaris.
No obstant això, ara queden per veure moltes coses, sent la principal d’aquestes, la compatibilitat amb models de telèfon intel·ligent.
