Les morts per cardiopatia isquèmica causada per llargues jornades laborals han crescut un 42% del 2000 al 2016, segons apunta un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Internacional del Treball (OIT) publicat a ‘Environment International’. Segons l’informe, les jornades aborals de 55 hores o més a la setmana van causar 745.000 defuncions per accidents cerebrovascular i cardiopatia isquèmica el 2016, una xifra un 29% superior a la registrada l’any 2000. Les dades d’ambdós organismes indiquen que 398.000 persones van morir per accident cerebrovascular i 347.000 per cardiopatia isquèmica l’any 2016, el que suposa un increment del 19% en el primer cas respecte a l’any 2000, i del 42% en el cas del segon.
L’estudi de l’OMS i l’OIT conclou que treballar 55 hores o més a la setmana augmenta un 35% el risc de tenir un accident cerebrovascular respecte a les persones que treballen entre 35 i 40 hores a la setmana. En el cas de cardiopatia isquèmica, l’increment del risc és del 15%.
Catalunya registra menys accidents de trànsit en l’entorn de la feina que el 2019
Segons l’estudi, els problemes de salut atribuïts a la feina són més significatius en els homes, ja que representen el 72% de les persones mortes. La majoria dels morts, a més, són del Pacífic Occidental i de l’Àsia Sud-oriental i són persones d’entre 60 i 79 anys que havien treballat 55 hores o més a la setmana entre els 45 i els 74 anys.
Amb aquestes xifres, l’OMS i l’OIT conclouen que una tercera part de la morbimortalitat associada a la feina és causada per les llargues jornades laborals. Ambdós organismes apunten que el 9% de la població treballa «motes hores al dia» i que cada cop són més els treballadors que tenen una jornada «excessivament llarga».
Amb la covid-19 «alimentant» aquesta tendència, l’OMS i l’OIT reclamen a governs i empreses «organitzar» els horaris de treball. En concret, demanen als governs lleis que prohibeixin les hores extraordinàries obligatòries i garanteixi la limitació dels horaris laborals. D’altra banda, aposten per convenis bipartits o col·lectius que flexibilitzin els horaris i fixin un màxim d’hores de treball i insten a que els treballadors anotin les hores perquè no superin les 55 a la setmana.
