«Crous hauria sigut capaç de copiar el somriure de Mona Lisa»

El director executiu de SEGRE, Juan Cal, s'estrena en la literatura amb la novel·la 'El exilio de Mona Lisa'.

Què trobarà el lector a 'El exilio de Mona Lisa'?

En la novel·la conflueixen bàsicament tres grans històries. Una d'aquestes és la relació entre dos personatges aparentment tan diferents com un artista lleidatà revolucionari marxista i militar [inspirat en Enric Crous] i un sacerdot republicà i catalanista [inspirat en Josep Maria Llorens], que havia estat també a Lleida. Es troben a França a l'exili. Volia plasmar el contrast entre tots dos en un ambient envoltat de guerra, dolor, exili... fins i tot l'art se'n va a l'exili.

Avanci'm la segona història.

La presència a Montauban del president de la II República a l'exili, Manuel Azaña, amb qui Llorens té una relació directa. Al morir, el govern de Vichy li denega un funeral d'Estat. La viuda va acceptar l'oferta del bisbe Théas de Montauban de fer un funeral solemne. Tanmateix, els refugiats ho van impedir emportant-se el fèretre i enterrant-lo al cementiri. Acceptar l'oferta de Théas hauria representat una rendició d'Azaña, tenint en compte el paper de l'Església durant la Guerra Civil.

I la tercera?

El periple per diferents castells que viuen les obres del museu del Louvre quan el seu director ordena evacuar-les per evitar que desapareguin o se les quedi l'exèrcit nazi en cas d'ocupació alemanya. La Mona Lisa acaba a Montauban. También hi ha una sèrie de peripècies, un intent de robatori, un rescat.

Què té Crous per novel·lar-lo?

Una vida fascinant, però m'agradaria deixar clar que en cap moment he intentat fer una biografia. Hi ha molt d'ell i de Llorens en la trama però ni els anomeno pel seu nom ni hi ha voluntat de descriure la seua vida. Per no confondre, el llibre acaba amb un capítol que explica les semblances evidents.

Crous hauria pogut imitar l'enigmàtic somriure de la Mona Lisa, que tants artistes han intentat i ningú ha aconseguit?

El títol té molt a veure amb ell. Des del punt de vista de la tècnica crec que sí, i també de restaurar-la. Evidentment, no era Leonardo però tenia una gran capacitat com a copista, grafista i pintor, amb una capacitat de reconstruir magnífica. En les seues memòries descriu amb precisió i una enorme emoció la sensació que li produeix obrir una capsa a Montauban i veure allà la Mona Lisa. La trobada entre un artista i l'obra mestra m'inspira el títol, el paral·lelisme entre els dos exilis, el de l'art, el de l'artista, el dels republicans, el desplaçament de les famílies jueves....

Què és realitat i què és ficció?

Jo tenia una foto immensa en blanc i negre, detallada, que vaig tardar dos anys a construir a base de molta documentació. Una vegada vaig tenir la foto més exacta possible, vaig acolorir a mà amb ficció tota la resta. Això sí, amb gran respecte perquè darrere del personatge hi havia persones reals a qui jo no volia desvirtuar.

Com ha treballat?

Al no ser professional, necessito mètode. Durant dos anys, a la nit, vaig destinar a escriure un mínim d'entre una i tres o quatre hores diàries. De vegades l'endemà ho tires tot. Vaig passar dos anys més corregint. Vaig començar a mà, però quan ja sumava cinc llibretes, em vaig passar a l'ordinador i vaig crear una història completament diferent. Llavors van ser quatre fulls diaris, mínim.

Què el va impulsar a escriure ficció?

Era un deute que tenia amb mi mateix. Volia ser escriptor des dels 17 anys. No podia ser que amb l'excusa del dia a dia no complís el meu somni.

Repetirà l'experiència?

És la intenció, però acabo de començar amb la segona novel·la. Estic escrivint una història ambientada en el narcotràfic a Galícia als 80. Una història d'herois narcotraficants.