El departament de Cultura ha encarregat una publicació monogràfica sobre els gravats medievals del Solà de Seurí, al Pallars Sobirà, al Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, per donar a conèixer aquest patrimoni declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BECIN) l’any 2021. Aquesta publicació ha de donar a conèixer els resultats científics del jaciment arqueològic de 101,03 hectàrees i que compta amb 3.940 gravats localitzats en 372 roques. Al llarg del segon trimestre els tècnics del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic programaran les actuacions necessàries per dur a terme els treballs de documentació entre els quals hi haurà; topografia, fotogrametria o vídeo 3D.
El jaciment arqueològic no és visitable per les característiques del terreny, però es valorarà la possibilitat d’adequar el Castell dels comtes de Pallars de Sort com a seu expositiva d’aquest material.
Els gravats es localitzen en cotes d’entre 1.230 metres d’altitud i els 2.060 metres i es distribueixen per un terreny de 3,3 quilòmetres de longitud. Es tracta d’una zona de difícil trànsit amb orografia complicada. Els primers estudis permeten apuntar a una cronologia entre el segle XIV i XV. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.
Entre els elements que permeten l’aproximació cronològica destaquen col·leccions d’armes militars, vestits, elements singulars com ballestes o cornamuses i inscripcions. Però el que sí que ha facilitat als arqueòlegs una data fixa és la inscripció, de no més de 5 centímetres de grandària, on es pot llegir: «Aquest any del Senyor 1319 + aquesta creu pètria + s’exposa a la terra. Va fer-la 6 de maig + Pere Arnau sacerdot». El seu autor podria ser Pere Arnau que en aquesta època (1335-1369) un Pere Arnaldo va ser monjo i va exercir de notari al monestir de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).
Entre els prop de 4.000 gravats hi ha representats motius molt diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana.
