Amics i exfutbolistes que van compartir diferents vestidors amb Dani Rodrigo es van reunir ahir al municipal de Magraners per retre un emotiu homenatge a un home apassionat pel futbol i que va fer història amb l’AEM infantil femení, que va guanyar una Lliga davant de rivals masculins. Era un encontre que cap d’ells hauria volgut jugar mai, però Dani Rodrigo, que va morir el mes d’agost passat als 47 anys, es mereixia que se’l recordés fent el que a ell més li agradava: jugar a futbol.
Sobre el camp dos equips formats per amics i exjugadors. El conjunt blanc, amb futbolistes que van estar amb ell al Magraners i el Balàfia. El groc, els que van jugar amb Dani al Benavent i amics. Molts amics. Perquè Dani era una persona que es feia estimar tot just després de conèixer-lo. Per ell, ahir van despenjar les botes Mariani, Gibanel, Jofre Mateu, Juanjo Tenorio, Txema, Goyo, Miguel Gómez, Dani Redondo… Molts… A la banda hi havia Miguel Rubio, Chús Hernández, Sánchez Jara, Vidal Agné… Molts… També va jugar la seua filla Abril, que va marcar un gol i els seus nebots Quim i Aron. També aquest va marcar. Va guanyar l’equip blanc per 2-1, però això, ahir, era igual. Luis Díaz, president del Magraners i amic de Dani, va ser l’organitzador de l’acte. Li va escriure un text, però l’emoció li va impedir llegir-lo. “Dani, mai no t’oblidarem. Som aquí la teua família, els teus amics, fent el que més t’agradava. Et trobo molt a faltar.”
Els equips van jugar amb una samarreta en què a la part davantera hi havia una imatge de Dani i per darrere, el seu dorsal, el 9 i el nom. Se’n va entregar una a la mare de Dani, Teresa Lo; als seus germans David i Tatú; a la seua esposa, Mar Cortés i les dones dels seus germans, Montse Simó i Gladys Gutiérrez. Teresa i Mar van rebre a més rams de flors i una fotografia emmarcada mentre que Jordi Terés, vicepresident i responsable de la Federació Catalana de Futbol a Lleida, va entregar a Mar el diploma d’entrenador avançat, titulació que estava cursant Dani. La regidora de Cultura, Montse Parra, va assenyalar que “Dani representava els valors de l’esport” i va destacar que “mentre la gent està als nostres cors, no mor mai” i abans de començar el partit l’àrbitre, Juan José Ruiz, va marcar un minut de silenci, durant el qual va sonar una suau versió instrumental de My Way.
Veient tants amics emocionats, Díaz i Parra tenen raó: Dani Rodrigo estarà per sempre als nostres cors.
