David Pradas, o com representar la vida amb música
Temps aproximat de lectura:
Us imagineu representar tot el procés de l'embaràs i el part sense imatges i només amb música? En veritat no és una idea tan desgavellada, ja que el músic i enginyer de Castellserà David Pradas ho ha fet. Les seves amigues en tenen la culpa ;)
Tot va començar quan el David, amb cinc anys, tenia un petit piano a casa. La seva curiositat va dur-lo a tocar-lo, a fer extraescolar per aprendre i perfeccionar el seu talent i finalment, dedicar-s'hi. Per cert, també va estudiar enginyeria electrònica. "Crec que la música no s'ha de deixar d'estudiar", diu el pianista. Així que fins avui s'ha tret uns quants màsters, sent el més recent en composició per audiovisuals a Madrid, una porta per treballar en el món audiovisual component música per animació, publicitat, videojocs, televisió i cine. I això no és tot, ja que el David té la seva productora, La Gata Roja Produccions, on enregistra els seus treballs. Per si no ho sabeu, a part de fer concerts i seguir formant-se, el David està treballant com a professor de música a l'Escola Municipal de Música de Castellserà.
La inspiració per crear les seves peces musicals li sorgeix només estar davant el piano. "M'hi sec davant i ja tinc un sentiment, o una imatge a la meva ment que fa que comenci a compondre. En les meves peces m'agrada donar un fil conductor.", comenta el David. És tanta la seva inspiració que la seva discografia ja compta amb sis discs, alguns d'ells molt originals. Per exemple, el seu segon treball, "rEsd9" (2011) incorpora sons quotidians en un intent d'explorar nous plans sonors, o el tercer, "Insectum" (2014), on cadascuna de les seves peces representa un insecte. Curiós, oi?
Un homenatge a la maternitat
Si "Insectum" és curiós, la seva darrera obra encara ho és més. "Umbilical, Música&Vida" (2017) és un disc dedicat a la mare en el procés de l'embaràs. "Umbilical va néixer perqué tenia amigues que estaven embarassades i em demanaven cançons per posar-li als seus nadons", explica el pianista. El disc compta amb 12 cançons sense títol, ja que representen les hores d'un rellotge. Les peces que van de la primera a la cinquena són molt ambientals, ja que representen l'inici de l'embaràs, mentre que de la sisena a la dotzena s'hi representa el part i els primers moments del nadó amb la mare. El David explica: "En la tercera cançó, per exemple, represento amb música com el nadó ho veu tot des de dins del ventre de la mare. En la sisena explico el part. És com una pel·lícula, molt gràfica. Finalment, la cançó dotze és un homenatge a la maternitat, quan la mare està amb el seu fill o filla".
Mentre el David dóna a conèixer el seu darrer treball, ja té el cap en altres projectes. "Estic pensant en el meu pròxim disc però, tinc molt clar que no vull que sigui piano", comenta el músic. Estudiós i aventurer, el David vol treure profit al seu darrer màster de composició per audiovisuals i vol endinsar-se en nous àmbits, com en el dels videojocs, per exemple.
