⏯️ De Kíiv a Catalunya: Sis dies de fugida i més de 3.000 quilòmetres per arribar a un lloc segur

El dia en què va esclatar la guerra a Ucraïna, les primeres explosions a Kíiv es van sentir a les 5 de la matinada. Tot i que ja estaven molt pendents de les notícies des de feia dies, Anna Litvinova té gravat al cervell aquell moment precís en què el fum de les bombes no deixaven veure res i les alarmes dels cotxes que hi havia aparcats al seu carrer van començar a sonar. La jove, de 25 anys, que vivia a Kíiv amb la seva germana petita, la Katia, va decidir que deixarien la gran ciutat per trobar refugi i seguretat als afores.

La jove patia perquè una bomba destrossés el seu cotxe acabat de comprar i no pogués arribar a Alpens (Osona), l’únic referent de lloc segur que tenien fora del país. Allà hi viu una germana des de fa anys amb qui es volien reunir. Finalment l’Anna i la Katia van esperar una tercera germana i un nebot que van decidir fer el viatge tots junts fins a Catalunya. “Quan vam sortir de la zona de Kíiv a primera hora del matí el cel era blau i la situació molt tranquil·la”, un fet que els va sorprendre gratament i que els va ajudar a relaxar, relata l’Anna.

Recordar el periple per carretera encara li porta molts records. Omplir el dipòsit de seguida es va convertir en un maldecap pels centenars de persones intentant fer el mateix, però també recorda les nits senceres conduint en què se li tancaven els ulls i parava per poder fer un cop de cap i continuar la marxa. La jove també recorda les llargues cues als passos fronterers que semblaven més un joc de gas i fre que no acabava mai. En total van ser més de 3.000 quilòmetres que els van conduir per Moldàvia, Romania, Hongria, Eslovènia, Itàlia, França i Catalunya.

Un dels moments més impactants que recorda l’Anna és quan, un cop fora d’Ucraïna, van veure a les notícies que havia caigut una bomba just al lloc on havien passat l’última nit al soterrani del gimnàs dels afores de Kíiv. “Sort que vam marxar perquè el cotxe hagués quedat destrossat i haguéssim hagut de buscar una altra manera de sortir”.

Un record bonic de l’acollida

L’Anna recorda molt bé que, quan va arribar a Alpens, la gent els esperava. “Durant el viatge ens anaven preguntant on érem, ens deien que tota la gent del poble ens estava esperant, que havien començat a recollir menjar, roba i diners”, explica. “L’acollida del poble va ser molt bonica, que tothom pensés en nosaltres i fes el possible per ajudar-nos”, afegeix agraïda.

Tant la seva germana, que fa sis anys que viu a Alpens, com l’Anna es desenvolupen perfectament en català perquè de petites passaven els estius a Catalunya gràcies al programa d’acollida dels infants afectats pel desastre de Txernòbil de la ONG Osona amb els Nens. “Vaig venir des dels sis anys fins als setze, en total van ser deu estius seguits amb la meva família de Gurb”, recorda la jove.

La germana, el marit i els quatre fills arriben a Sant Boi de Lluçanès

L’Olga Litvinova, germana de l’Anna, no tenia intenció de marxar d’Ucraïna. Van ser les bombes que van caure a tocar de casa les que els van evidenciar a ella i el seu marit que calia trobar un lloc segur fora d’Ucraïna pels quatre fills. Ara viuen a Sant Boi de Lluçanès gràcies a la solidaritat de molts veïns, però el seu viatge en tren també va ser molt llarg i difícil. La més gran dels quatre fills de l’Olga té cinc anys, i per aquesta raó, per tenir mainada molt petita, el marit va poder evitar anar al front i sortir del país amb tota la família.

L’Olga recorda amb molta emoció l’arribada a Sant Boi i amb llàgrimes als ulls no deixa d’agrair que la gent els hagi ajudat tant. “Mai havia pensat que hi havia tanta gent que ajuda des del cor”, destaca. “Cada dia ens porten menjar, roba, llenya o diners”, afegeix. Amb la seva arribada, una desena de persones de la mateixa família s’han pogut reagrupar al Lluçanès.

Els quatre fills de l’Olga i el seu marit viuen en una casa buida que una veïna va cedir desinteressadament i que han rehabilitat els veïns. Entre d’altres s’ha instal·lat un dipòsit de gasoil, s’ha activat el subministrament d’aigua, s’han moblat les habitacions i s’ha equipat amb parament de la llar. “De 0 a poder-hi viure. La resposta dels veïns ha estat brutal”, explica l’alcalde, Marc Parés. D’altra banda, també s’ha obert una urna solidària “mentrestant no arribin els recursos o les ajudes per poder costejar les primeres despeses”. A més, l’alcalde valora molt positivament l’arribada de la família perquè reforça el servei escolar del municipi. Hi haurà un alumne més a l’escola bressol i tres alumnes més a l’escola del poble, que passa de 32 a 35 alumnes.

El projecte d’acollida de persones refugiades està liderat pel Consell Comarcal en col·laboració amb l’ONG Osona amb els Nens que ja ha acollit més de 180 persones en més de 50 habitatges i ha recollit més de 18.000 euros. El conseller d’Acollida, Pere Medina, ha explicat que darrerament s’estan trobant que arriben força nuclis familiars que necessiten una casa sencera on instal·lar-se més que places individuals en cases de particular. Per aquest motiu fan una crida a les persones que disposin d’aquest tipus d’habitatge perquè el puguin cedir.

Malgrat que els esforços se centren en l’acollida, Medina ha explicat que ara la segona fase és centrar-se en l’acompanyament psicològic i també el fet que es puguin accelerar els tràmits per aconseguir els papers i poder treballar. Una condició que és indispensable per a l’autonomia d’aquestes famílies.

Els plans de futur són a Ucraïna

L’Anna és traductora de formació i fins que va esclatar la guerra treballava en una empresa que importava flors de Sud-Amèrica cap a Ucraïna i altres països veïns. Ella explica que té ganes de tornar a treballar perquè la guerra la “connecta” amb el seu país i vol ajudar a fer reviure el negoci. Si fins fa un parell o tres d’anys tenia molt clar que quan acabés la universitat faria realitat el seu somni de viure a Catalunya, “ara amb aquesta situació forçosa és diferent i cada dia tinc més ganes de tornar al meu país”. “Cada dia resem perquè pari la guerra i poder tornar a casa, on hem viscut sempre”, ha explicat.

En el cas de l’Olga, l’arribada ha estat més recent i encara s’estan recuperant psicològicament de tot el que han viscut. Esperen poder portar els nens a l’escola ben aviat perquè recuperin una certa normalitat i ells començar les classes de català. “L’objectiu és poder començar a treballar el més aviat possible”, destaca l’Olga. Ella a Ucraïna era cuinera i el seu marit es dedicava a treballar la fusta. A mig termini, la família preveu que la seva estada a Catalunya es pugui allargar un parell d’anys per la incertesa de la guerra però el desig és tornar al seu país quan sigui possible.