El líder d’Unió de Pagesos, Joan Caball, va reclamar ahir que l’Administració posi límit al que considera posició de domini de la gran distribució al mercat d’alimentació, que desequilibra la cadena a favor seu davant els agricultors. Caball, en declaracions a SEGRE, va dir que si existeix un percentatge màxim que una elèctrica pot tenir del mercat, en el cas de la distribució s’hauria d’arribar també a un acord d’aquestes característiques. Va afirmar, per exemple, que tres grans cadenes, «que a Catalunya són Carrefour, Mercadona i Eroski-Caprabo, representen el 60% del poder de compra». En aquesta situació, es va queixar que els agricultors i ramaders es troben en inferioritat de condicions a l’hora de vendre els seus productes. Feia aquestes declaracions precisament coincidint amb la greu crisi de preus que travessa el sector de la fruita de pinyol i que es va traduir divendres en una protesta d’agricultors convocats pels tres grans sindicats agraris a les portes d’un dels establiments de la cadena Lidl a Lleida. Va afirmar que altres països europeus tenen una legislació en aquest sentit i va citar el cas de França. A Alemanya, va assegurar, les empreses estan obligades a pagar pel cent per cent del producte que se’ls entrega. Tanmateix, va dir que a Espanya hi ha alguns tipus de contracte que permeten a les empreses pagar només per una part. Va esmentar el cas dels contractes de dipòsit. Segons aquests acords, per exemple, els agricultors entreguen fruita a una empresa i aquesta abona al pagès en funció de quan la ven. «Poden aplicar descomptes per minves, per exemple, i nosaltres no sabem si aquestes han existit, o si l’empresa ha posat la fruita en cambres de fred adequades per evitar que part del producte es faci malbé», es va queixar. Va dir que existeix una llei de cadena alimentària que, a la pràctica, no se segueix al peu de la lletra, per exemple en el cas dels terminis de pagament, que haurien de ser a un màxim de trenta dies en cas de productes peribles.
Posició de domini
Es va queixar, així mateix, que el fet que no existeixi una determinació de què és posició de domini al mercat impedeix que tirin endavant denúncies efectuades en aquest sentit. Es va referir en concret a una sèrie de denúncies efectuades des d’Unió de Pagesos en el cas de l’oli d’oliva.
