Demostren la seguretat i durabilitat d'una teràpia gènica per a malalties neurodegeneratives

Investigadors del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han dut a terme un estudi en gossos, al llarg de set anys, que demostra la seguretat i durabilitat d’una estratègia de teràpia gènica que obre les portes al possible tractament de malalties neurodegeneratives genètiques. La teràpia per la Síndrome de Sanfilippo A consisteix en administrar vectors virals adenoassociats directament al líquid cefaloraquidi dels animals. Mai una teràpia gènica dirigida al sistema nerviós central d’animals grans s’ha demostrat segura i eficient al llarg de tant de temps.

Aplicar vectors virals adenoassociats com a vehicle per a la teràpia gènica directament al líquid cefaloraquidi, el que envolta i protegeix el cervell i la medul·la espinal, és una estratègia prometedora per tal d’aconseguir que l’agent terapèutic s’estengui tant pel sistema nerviós central com pel sistema nerviós perifèric. Aquesta via d’administració té aplicacions en el tractament d’un gran ventall de malalties neurodegeneratives i, en particular, de les malalties d’acumulació lisosòmica com la mucopolisacaridosis tipus IIIA (Síndrome de Sanfilippo A). Malgrat que diversos estudis demostren la viabilitat d’aquesta estratègia, encara no es tenia coneixement sobre la seva seguretat i la durabilitat de l’expressió del gen terapèutic a molt llarg termini.

Investigadors del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), liderats per la professora Fàtima Bosch, han dut a terme un estudi que demostra que aplicar aquesta teràpia en animals grans dona lloc a la presencia de la proteïna terapèutica activa en els teixits diana durant molts anys sense causar cap efecte advers. En la recerca, publicada aquest mes de desembre a la revista Molecular Therapy: Methods & Clinical Development, els investigadors han fet un seguiment de tres gossos sans, als quals s’havia administrat una sola dosi de vectors virals adenoassociats que codifiquen per la sulfamidasa, l’enzim necessari per revertir els efectes de la malaltia lisosomal síndrome de Sanfilippo A.

L’estudi demostra que el procediment és segur i ha permès detectar una producció elevada i estable de la sulfamidasa en el sistema nerviós central, en el sistema nerviós perifèric i en el fetge, set anys després de l’administració i, a més a més, sense cap efecte secundari. Es tracta del seguiment més llarg que s’ha fet fins ara en termes de seguretat i durabilitat d’un tractament de teràpia gènica al sistema nerviós central en animals grans.

“El tractament de les malalties genètiques neurodegeneratives és una assignatura pendent en medicina”, explica la doctora Fàtima Bosch. “La teràpia gènica adreçada directament al líquid cefaloraquidi, que nosaltres hem demostrat que és segura i duradora, és una opció terapèutica molt prometedora per al tractament de les malalties genètiques que afecten al cervell”, afegeix.

Els investigadors ja havien sanat ratolins amb la síndrome de Sanfilippo A

La síndrome de Sanfilippo A és una malaltia rara lisosòmica neurodegenerativa causada per la deficiència del gen de la sulfamidasa. Els pacients presenten un deteriorament motor i cognitiu progressiu, amb un desenllaç fatal generalment en la segona dècada de la vida del pacient. Els investigadors de la UAB ja havien aconseguit curar amb anterioritat els ratolins amb la síndrome de Sanfilippo A mitjançant l’administració de vectors virals adenoassociats que codifiquen per la sulfamidasa directament al líquid cefaloraquidi. Aquest tractament resultava en una distribució uniforme de cèl·lules transduïdes – aquelles “corregides” pels vectors virals- que eren capaces de produir la sulfamidasa per tot el sistema nerviós central i revertir la patologia neurodegenerativa. A més, part dels vectors arribaven per via circulatòria fins al fetge, on les cèl·lules transduïdes podien generar i secretar l’enzim al torrent sanguini i curar completament la patologia somàtica de l’animal, en ser captada pels diferents teixits perifèrics.

Per tal de traslladar la teràpia a una aplicació clínica en humans, en primer lloc cal testar la seva viabilitat en animals més grans. Amb aquesta finalitat, en estudis a curt termini, el mateix equip de recerca també va demostrar que era viable administrar aquesta teràpia al líquid cefaloraquidi en gossos mitjançant un procediment quirúrgic rutinari en neurocirurgia pediàtrica (via intracerebroventricular). El següent pas, publicat aquest mes de desembre, ha estat demostrar que aquesta aproximació terapèutica basada en teràpia gènica també és segura, sense mostrar cap mena de toxicitat, i presenta una producció sostinguda de l’enzim sulfamidasa a molt llarg termini. En la recerca han participat investigadors del CBATEG de la UAB, del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB, del Departament de Sanitat i Cirurgia Animals de la UAB, de l’Hospital Clínic Veterinari de la UAB i del CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM).