⏯️ Denuncien que a Catalunya hi ha un "protocol" per "vigilar" la població musulmana

Un informe de Sos Racisme denuncia que a Catalunya hi ha un protocol per vigilar la població musulmana que es basa en un conjunt d'operatives que "no són públiques ni es publiciten", segons ha explicat la investigadora Salma Amazian en la presentació de l'estudi 'Islamofòbia institucional i securització'. L'estudi conclou que les persones musulmanes se senten "vigilades i criminalitzades" tant pels discursos polítics com per les normatives i protocols implantats en el context català, ja sigui en l'àmbit de policia de proximitat o d'escoles, serveis socials i sanitat. "Tots ells senten que la seguretat és per als altres i contra ells, tots se senten percebuts i tractats com el principal perill per la seguretat nacional", afirma el document.

El document sosté que discursos polítics i mediàtics, lleis, normatives i protocols, actuacions policials, dinàmiques judicials, activitats d'agents socials i educatius de diverses institucions conformen un "entramat institucional" que "materialitza la islamofòbia estructural i sistèmica en forma de criminalització, vigilància, exclusió i violència que condemna les persones musulmanes o considerades com a tal a unes condicions de vida més precàries en el context espanyol i a la seva expulsió simbòlica, política, i física del territori i la identitat".

L’Estat, en el marc de la seva política antiterrorista, fa ús de la legislació coercitiva existent, com la Llei de Seguretat Ciutadana i el Codi Penal, “sota una narrativa islamòfoba, obrint la porta a la discriminació contra la població musulmana i altres col·lectius”, assenyala el document. “Les persones musulmanes s'han convertit en un boc expiatori i han estat catalogats com el perill més gran per la seguretat nacional”, denuncia.

Legislació i policia

L'informe fa un repàs de la legislació antiterrorista que “articula una estratègia policial i judicial amb la vigilància ciutadana i la col·laboració d'agents civils”. En aquest sentit s’esmenta el pacte estatal antijihadista del 2015, el codi penal del 2015 o la llei mordassa. Denuncien que es pot “justificar una investigació” amb "la mera expressió d'idees”.

Pel que fa al poder judicial, esmenten que l'Audiència Nacional considera que l’amenaça més gran per les democràcies occidentals és el "terrorisme internacional de tipus jihadista". Apunten que a la Fiscalia de l'Audiència Nacional les investigacions per terrorisme representen un 40,37% del total de les diligències prèvies del 2019.

Denuncien la vigilància policial continuada dels espais de culte. Exposen que els cossos policials visiten les mesquites sense previ avís, controlen i pregunten sobre les persones que hi assisteixen i demanen les gravacions de les càmeres de seguretat.

Educació

Pel que fa als centres educatius, l’informe es fixa especialment en el Protocol de Prevenció, detecció i intervenció en processos de radicalització islamista (PRODERAI), vigent des del 2015 a Catalunya, que el curs 2016-2017 exposen que va formar a 5.579 professionals del Departament d'Educació en contra radicalització islamista.

“S'instal·la la idea que els musulmans són un perill i Europa està en perill constant, el que es tradueix en una vigilància sobre els estudiants musulmans”, critica l’informe. El document assegura que es tracta d’un “protocol de criminalització de la població musulmana” perquè genera una “sospita constant que recau sobre la població musulmana” que “afecta tots els sectors i totes les edats”.

Crida a la reparació

L’entitat considera que és “urgent” revisar l’activitat policial i judicial en el marc del terrorisme amb l’objectiu de buscar “justícia i reparació” per a totes les persones, famílies i comunitats que s’han vist afectades per aquestes actuacions ja sigui perquè han estat acusades, empresonades i estigmatitzades injustament o perquè el clima de vigilància i sospita els ha privat de la tranquil·litat i la seguretat, del dret a una vida digna.

"Al final el que s'ha de demanar és fer quatre passos enrere en tot aquest procés d'ampliació del que és terrorisme i tot aquest relat securitari que impera en la política", ha reclamat Amazian. Fer aquests canvis no canviarà la dimensió estructural de la islamofòbia, ni tan sols des del punt de vista institucional, reconeix l’escrit, però considera que “sí que permetrà imposar el cessament d’una deriva autoritària que de moment és impune”.

Obrir un debat públic

Amazian ha situat l'informe en la voluntat de l'entitat de "generar un debat públic sobre la islamofòbia", ja que les entitats que ho denuncien no reben suport. L'informe denúncia que les organitzacions de persones musulmanes, sigui quin sigui el nucli que les aglutina, reben “molt poc suport” tant de les institucions com d’altres organitzacions de la societat civil. Per això considera “primordial” pensar en estratègies de suport i treball conjunt, així com situar la islamofòbia en les agendes polítiques de totes les organitzacions antiracistes o en vies de ser-ho.

La investigació s'ha fet a partir de 26 entrevistes a polítics, tècnics, agents socials i experts; dos grups de discussió a Barcelona i un a Madrid amb participants musulmans de 20 a 50 anys; entrevistes a treballadors de la Fiscalia de delictes d'odi de Barcelona, el Síndic, la Xarxa Antirumors del Pla d'Interculturalitat de Barcelona i el Pla Municipal contra la Islamofòbia, i dos grups de discussió amb activistes.