Un grup d’investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Biomèdiques ha descobert un abordatge que pot incrementar «radicalment» l’èxit de la immunoteràpia en un dels tipus de càncer de mama més agressius, el triple negatiu. Aquest representa un 15% de casos però és un dels de progressió més ràpida i afecta pacients més joves. Els investigadors han trobat que les cèl·lules mare tumorals són la causa principal de la resistència a la immunoteràpia. La raó és que aquests cèl·lules són invisibles al sistema immunitari i això fa que la immunoteràpia no funcioni. L’estudi planteja un abordatge en models preclínics, per fer que les cèl·lules mare canceroses es tornin visibles per al sistema immunitari, i pugui eliminar el tumor.
La subpoblació de cèl·lules més agressives pot representar entre el 5 i el 50% de tota la població tumoral en el càncer de mama triple negatiu. Tenen nivells baixos del factor LCOR, que juga un paper clau perquè les cèl·lules presentin en la seva superfície els antígens. Aquests són les molècules que permeten al sistema immunitari diferenciar les cèl·lules normals de les tumorals i atacar les últimes. La baixa presència del factor LCOR en les cèl·lules mare tumorals fa que resultin invisibles a les defenses del cos i això les fa resistents a la immunoteràpia en càncer de mama.
Aquesta habilitat de romandre invisibles els hi permet sobreviure al tractament. El líder del Laboratori de Cèl·lules Mare Canceroses i Dinàmiques de Metàstasi, el doctor Toni Celià-Terrassa, explica que han comprovat que, tot i el tractament amb immunoteràpia, les cèl·lules tumorals sobreviuen i tenen la capacitat de generar resistències per evadir la immunoteràpia.
Els investigadors van comprovar, amb models animals amb ratolins, com aquesta situació es revertia quan s’activava el gen LCOR en aquest tipus de cèl·lules i es posava en marxa la maquinària per a ser detectades pel sistema immunitari. L’investigador predoctoral del Laboratori de Cèl·lules Mare Canceroses i Dinàmiques de Metàstasi i primer signant del treball, Iván Pérez-Núñez, detalla que es tracta de reconfigurar el tumor per fer-lo totalment visible i, per tant, sensible a la immunoteràpia, passant de la invisibilitat a la visibilitat. Els investigadors van comprovar com combinant aquesta aproximació amb la immunoteràpia, la taxa de resposta al tractament era total i s’eliminaven els tumors, curant els ratolins a llarg termini. Això permet evitar la reaparició del càncer i la generació de resistències.
Inspirats en el disseny de les vacunes contra la covid-19
Els investigadors es van inspirar en el disseny de les vacunes d’ARN missatger contra la covid-19 i va decidir utilitzar una estratègia similar per transportar i introduir en les cèl·lules tumorals ARN del gen LCOR i activar la seva funció. Es van desenvolupar nanovesícules biològiques, petites estructures en forma de bossa formades a les cèl·lules, per traslladar aquesta informació i es va comprovar que ho feien de forma exitosa, impedint la invisibilitat de les cèl·lules mare tumorals.
«El que estem fent és que el sistema immunitari vegi millor la cèl·lula tumoral. A diferència de les cèl·lules sanes, les cèl·lules malignes tenen molta més càrrega d’antígens estranys reconeguts, no propis del sistema immunitari. D’aquesta manera, les defenses naturals del cos reconeixeran, atacaran i eliminaran les cèl·lules malignes”, explica el doctor Celià-Terrassa.
Aquesta estratègia pot ser aplicable a altres tipus de tumor, de càncer de mama o d’altres, tot i que primer caldrà realitzar estudis de seguretat i assajos clínics en humans. En tot cas, aquest abordatge obre, segons el director del Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM-Hospital del Mar i cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital del Mar, el doctor Joan Albanell, la porta a investigar si és aplicable a altres tumors.
La utilització de LCOR en combinació amb immunoteràpia ha generat ja una patent i es crearà una empresa derivada per al seu desenvolupament. A més, l’IMIM-Hospital del Mar crearà una nova Divisió d’Immunoncologia.
L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Nature Cancer’ i ha estat realitzat al Programa de Càncer de l’IMIM-Hospital del Mar pel Laboratori de Cèl·lules Mare Canceroses i Dinàmiques de Metàstasi i el Laboratori de Teràpia Molecular del Càncer. Aquest ha estat possible gràcies a un ajut CLIP del Cancer Research Institute dels Estats Units, al finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII). També gràcies a l’Asociación Española contra el Càncer (AECC), a la Fundació Fero i a CIBERONC, centre al qual també pertanyen els dos investigadors que han liderat el treball.
