Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i el centre tecnològic Eurecat relaciona els nivells baixos d’histidina a la sang amb la malaltia del fetge gras en persones amb obesitat. El descobriment permetrà, doncs, poder trobar noves oportunitats per tractar aquesta dolència. L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Cell reports Medicine’ i revela que la histidina -un aminoàcid amb funcions essencials a l’organisme- té una relació inversa significativa amb l’acumulació de greix al fetge. L’equip d’investigadors de l’IDIBGI i d’Eurecat van arribar a aquesta conclusió després d’examinar 651 persones, seleccionades en tres grups diferents i amb diversos graus de fetge gras.
A més, en l’anàlisi de la microbiota intestinal, es va identificar un grup de bactèries específiques que están associades als nivells d’histidina. La conclusió ha estat que com més proteobactèries a la microbiota intestinal, menys histidina en sang. L’investigador de l’IDIBGI i la persona que ha liderat l’estudi, Jordi Mayneris-Perxachs, resalta que les proteobactèries tenen uns gens involucrats en la degradació d’histidina i estan augmentades en pacients amb fetge gras.
En tots els models, la suplementació de la dieta amb histidina aconsegueix millorar la condició del fetge gras, alhora que disminueix l’expressió de gens implicats en la síntesis de greixos i els nivells de triglicèrids en el fetge. Per això, els resultats d’aquesta recerca poden conduir a «explorar possibles tractaments futurs», com la suplementació de la dieta amb histidina o la modificació de la microbiota, per millorar la salut hepàtica en pacients amb obesitat.
Una de cada quatre persones
La malaltia del fetge gras no alcohòlic és la malaltia hepàtica més freqüent en tot el món i s’estima que afecta una de cada quatre persones. Es caracteritza per una acumulació excessiva de greix en les cèl·lules hepàtiques per causes metabòliques, sense relació amb el consum d’alcohol, i es vincula a l’obesitat i la diabetis.
Actualment la malaltia del fetge gras es tracta amb recomanacions sobre l’estil de vida saludable i dieta, a més d’alguna medicació, però sense un tractament específic plenament efectiu. Per això, aquestes troballes suggereixen una diana terapèutica sòlida
