El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha documentat una casa de l’Edat del Bronze al jaciment de l’Abric del Portarró, a 2.280 metres d’altitud dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ermengol Gassiot, director de l’excavació, ha explicat que probablement és la resta de construcció més antiga documentada a tot el Pirineu, amb uns 3.800 anys d’antiguitat. Aquesta troballa aportarà molta informació valuosa als arqueòlegs ja que de l’Edat del Bronze n’hi ha molt poca a la zona d’Aigüestortes i és el moment de la prehistòria en què es va produir l’impacte humà més gran sobre la vegetació a l’alta muntanya. A més, també han localitzat restes de ceràmica i alguna punta de fletxa.
Les restes de la casa que s’han documentat s’han localitzat sota la gleba que els arqueòlegs han aixecat per ampliar l’àrea d’excavació de l’Abric del Portarró. El que qualifiquen «d’element singular» no es veia en superfície i arran de l’excavació ja s’aprecia la base d’una paret de pedra.
Aquesta troballa farà replantejar els objectius del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya que tenien previst acabar l’excavació a l’Abric del Portarró aquest any. Ara, hauran d’analitzar si s’ha d’acabar l’excavació en aquest indret i estudiar l’ús futur que se’n pugui fer.
Les peces de ceràmica que s’han trobat en aquest jaciment, bé sigui per cuinar, menjar o guardar aliments, «són abundants». Aquest fet, segons l’arqueòleg Ermengol Gassiot, indica que durant la prehistòria l’assentament en zones altes era molt més estable del que es podia pensar, probablement entre quatre o cinc mesos. I res havien de veure amb les cabanes de pastor que actualment es coneixen on la gent prioritzava la mobilitat i portar pocs utensilis.
Aquest any, durant els deu dies que ha durat l’excavació, han localitzat ceràmica però també una punta de fletxa. Gassiot ha destacat que en altres campanyes van trobar restes de falç, eina que servia per segar. Aquesta dada pot portar a pensar amb una alta muntanya amb més camps de cereal dels que ara ens podríem imaginar a altures per sobre dels 2.000 metres.
Totes aquestes dades arqueològiques que excavació a excavació es van recollint a diferents jaciments del Parc Nacional contribueixen a canviar la visió de l’alta muntanya, ha comentat Gassiot. En àrees per damunt dels 2.000 metres d’altitud no solament la ramaderia era l’activitat predominant sinó que també l’agricultura hi podia tenir un paper rellevant, ha dit. Les eines que s’utilitzaven per fer les tasques agrícoles, i que els arqueòlegs han documentat, eren de sílex, un material inexistent al Parc Nacional d’Aigüestortes. Aquest fet porta a pensar que venia de fora i que la gent es movia d’un lloc a un altre i no estava tan aïllada com s’acostuma a pensar.
Tota aquesta informació recollida servirà per ampliar la base de dades d’elements patrimonials existents al Parc Nacional d’Aigüestortes, conèixer millor com es vivia en aquesta zona del Pirineu i generar dades arqueològiques per ampliar el coneixement dels processos d’ocupació humana dels espais d’alta muntanya pirinenca.
L’Abric del Portarró, al Parc Nacional d’Aigüestortes
Els resultats obtinguts ja en campanyes anteriors mostren que l’Abric del Portarró i altres de propers com el de Les Obagues de Ratera van ser llocs usats de forma reiterada en moltes èpoques diferents. A Les Obagues de Ratera, es va confirmar l’ús recurrent de l’abric com a refugi des de fa 10.000 anys.
L’Abric del Portarró és un jaciment arqueològic amb una llarga seqüència d’ocupació humana que s’estén, com a mínim, des del Neolític antic (fa 7.200 anys) fins al s. XX, passant pel Neolític final (5.300-5.000 anys d’antiguitat), l’Edat del Bronze (3.600-3.200 anys d’antiguitat), època ibèrica, romana i l’alta Edat Mitjana. Les restes es localitzen tant a l’aire lliure com en dos petits blocs erràtics desplaçats a l’indret per les darreres geleres, ara fa més de 12.000 anys.
Aquesta excavació, junt amb les que es porten realitzant des de fa anys al Parc Nacional d’Aigüestortes, són les excavacions arqueològiques prehistòriques a major altitud de la Península Ibèrica.
