L’Espai Guinovart d’Agramunt ha obert aquest diumenge la nova temporada expositiva amb un homenatge molt especial per commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso. Es tracta d’una exposició on peces de Josep Guinovart dialoguen amb obres originals de l’artista malagueny. ‘Guinovart en homenatge a Picasso’ està comissionada per la historiadora de l’art i crítica Conxita Oliver i es podrà visitar fins al 14 de gener. Oliver destaca que per a Guinovart, Picasso va esdevenir una font inesgotable d’arguments i un model de «contestació i rupturisme». La mostra vol establir relacions entre els respectius llenguatges mitjançant una selecció d’obres d’ambdós artistes que trenen analogies, correspondències i reivindicacions.
La commemoració enguany del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso ha mobilitzat totes les institucions picassianes de l’Estat i també alguns dels gran museus espanyols i francesos. En aquest sentit, la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt (Urgell), vol formar part d’aquest esdeveniment amb una exposició de Josep Guinovart recreant un diàleg amb Picasso. Guinovart admirava molts artistes i un d’ells era Picasso. Una admiració que es va fer de manera explícita en forma d’homenatges.
En aquest sentit, Conxita Oliver destaca que Picasso – com també Miró – a banda de ser dos genis artístics, són dos personatges que van ser capdavanters en la vindicació d’uns espais de llibertat política i també creativa en una Espanya fosca i amb els quals l’artista s’identifica en la lluita contra la injustícia, l’opressió i el poder.
A partir d’algunes obres de malagueny, Guinovart va fer reflexions i va establir vinculacions molt particulars en un procés d’experimentació artística. Tot plegat amb una càrrega important de caràcter de denúncia i de transgressió que el caracteritzava. Guinovart, igual que molts dels seus contemporanis, va estar marcat per l’esperit de la fia de la Segona Guerra Mundial i pels anys difícils de la postguerra. Això, segons Oliver, el va fer un «inconformista», un individu radical i lluitador.
La comissària de l’exposició també ha destacat que una de les obres de Picasso que van esdevenir tot un símbol per Guinovart va ser el Guernica. Segons Oliver, aquesta peça va «impactar» molt a Guinovart perquè era un artista que buscava «referents vitals». De fet, assenyala que en moltes ocasions, va reflectir aquesta admiració en la seva producció artística, fent al·lusió tant pel que fa a l’aspecte formal com temàtic: ‘Evasió del Casón del Buen Retiro o L’enterrament del Guernica II’ en són excel·lents exemples.
Igualment, les sèries titulades ‘Caps i Sobre les decapitacions de Pere IV’, palesen citacions a Picasso. A l’exposició també s’ha inclòs una tria de treballs ceràmics d’ambdós artistes per resseguir correspondències i paral·lelismes.
Les 22 obres que s’exposen a la mostra provenen de col·leccions particulars, la Fundació Espai Guinovart, la Fundació Fran Daurel, la Fundació Lluís Coromina, la Galeria Jordi Pascual i la Galeria Joan Prats. Tres de les obres són de Picasso, la resta de Guinovart i també hi ha un vídeo que mostra una tertúlia, dirigida i presentada, en estudi, per Josep Maria Carandell, dedicada a Picasso, on hi participa Guinovart, entre d’altres.
L’exposició comença amb dos peces que són un autoretrat de Guinovart i un aiguafort de Picasso treballant al seu estudi. Estan cara a cara, com establint un diàleg. Després es passa per les diferents obres de Guinovart on sempre hi ha referències i homenatges a Picasso fins acabar a la tercera galeria on es poden veure els plats que els dos artistes van crear i que també s’estan mirant i «dialogant».
Finalment, Conxita Oliver no ha descartat que la mostra pugui viatjar i convertir-se en itinerant una vegada hagi finalitzat el període expositiu a l’Espai Guinovart al gener de l’any que ve.
