La darrera campanya arqueològica al jaciment ibèric de Gebut a Soses (Segrià) ha permès constatar que una de les torres de la primera edat del ferro, del segle VII aC, va disposar d’una estança interior que probablement va ser destruïda pel foc. I és que s’han descobert i documentat les restes cremades d’una estructura de fusta que pertanyeria al sostre i a la cambra interior de la torre, segons ha explicat Andreu Moya, un dels responsables de l’equip d’excavació que han format el Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) i l’empresa Iltirta Arqueologia. D’altra banda, l’àrea d’intervenció s’ha ampliat enguany per delimitar les estances d’un barri al nord del poblat.
L’excavació d’estiu al jaciment ibèric de Gebut (700-200 aC) s’ha dut a terme de la mà d’una trentena de persones, entre els alumnes i investigadors del Grup d’Investigació Prehistòrica (ARQHISTEC-GIP) de la UdL i de l’empresa Iltirta Arqueologia. Un dels responsables, Andreu Moya, ha explicat que el descobriment més «significatiu» d’enguany és que han pogut constatar que la torre quadrangular (VII-VI aC), que es va descobrir en campanyes anteriors, «tenia una estança interior feta de fusta que va destruir-se, possiblement, per un incendi, tot i que hem pogut documentar les restes, com bigues i taulons, les quals constituïen un pis interior o bé la coberta».
Pel que fa a altres intervencions, Moya ha destacat que aquest estiu s’ha ampliat la zona d’excavació per tal de delimitar les estances «que començaven a treure el cap, però que no les teníem completament excavades». Aquesta actuació ha permès identificar tot un barri al nord i nord-oest del tossal i en futures intervencions es vol consolidar l’angle nord-est. Amb tot, l’equip d’arqueòlegs conclou que tota la superfície superior del tossal estava «completament ocupada» en època ibèrica, mentre que en èpoques anteriors l’ocupació era «segurament més restringida», segons ha afirmat Moya.
Concretament, l’excavació tenia per objectius intervenir l’àrea nord del poblat, al sistema defensiu i la zona industrial, dedicada possiblement a la producció de vi i a l’emmagatzematge. Tots aquests nivells datarien d’entre la primera edat del ferro (s.VIII aC) i l’Ibèric ple (segles IV-III aC).
DESTAQUEM
Treball de camp
Les excavacions s’emmarquen en el curs teòric i pràctic d’arqueologia ibèrica de la Universitat d’estiu de la UdL. Organitzat pel grup de recerca ARQHISTEC-GIP, en col·laboració amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Soses, el curs permet a l’alumnat introduir-se al conjunt de tasques que comporta la recerca arqueològica sobre el terreny.
Un dels alumnes de la UdL que han participat en l’excavació, Guim Planas, ha explicat que els treballs arqueològics en jaciments prop de casa són «un valor afegit» perquè, a part de la recerca, «crees un vincle amb el poble». «No cal anar a excavar lluny d’aquí perquè hi ha molts llocs a prop», ha conclòs.
A banda d’estudiants de la UdL, han participat també d’altres procedents de la Universitat de Barcelona, de l’Autònoma de Barcelona, així com de la Complutense de Madrid i Sevilla. Durant el curs, els futurs arqueòlegs han après excavació pràctica i totes les tasques del registre arqueològic: fitxes documentals, planimetria, rentat de terres per flotació o columna, i tria i classificació de les mostres aparegudes. També han fet sessions teòriques i han visitat a altres jaciments de la zona.
Primera intervenció als anys 40
Andreu Moya ha explicat que el jaciment ibèric de Gebut és un dels més paradigmàtics. Els primers treballs arqueològics a la zona dels quals es té constància daten dels anys quaranta. Però no va ser fins a l’any 2017, gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, la UdL i l’Ajuntament de Soses, que l’excavació va començar a gaudir d’una continuïtat en els treballs, segons ha detallat el mateix Moya.
