Drons per a un pagès omnipresent

Un agricultor assegut al seu cotxe en un costat de la finca, amb unes ulleres que semblen les de Google i manipulant un control remot. Aquesta podria ser la imatge d’un futur no gaire llunyà d’un pagès fent un cop d’ull a la seua finca a través d’un dron que, fins i tot, podria anar recollint dades d’aquesta explotació. Per arribar a això, Lleida Drone i Dronesdecarreras.com van organitzar ahir a la Fira de Sant Miquel una sèrie de carreres de drons model 250 de First Person View (per la qual cosa els pilots porten unes ulleres a través de les quals veuen la imatge que envia la càmera que porta el seu dron) perquè comenci aquesta primera familiarització del sector amb aquesta tecnologia que «té múltiples aplicacions al món agrícola», va dir Andreu Ibáñez, de Lleida Drone. Ja que la normativa impedeix fer volar drons a la ciutat o en recintes tancats amb aglomeració de gent, les curses es van dur a terme en una zona exterior limitada per xarxa antipedra que per la seua resistència evita que el dron surti volant del recinte. «Els drons necessiten grans extensions per funcionar bé, aquí és més una demostració, ja que estan com engabiats, els nois no tenen gaire marge de maniobra», va dir Ibáñez. De fet, els vuit participants no tenien més que uns segons abans que el dron s’estampés contra terra i hagués de passar per boxs. La resistència està gairebé assegurada a l’estar fets de fibra de carboni, encara que les hèlixs es destrueixen en l’impacte que resulta de volar a 130 km/h, el màxim que assoleix el model 250 de FPV. Les innovacions tecnològiques aplicades a l’agricultura van ser ahir protagonistes també d’una de les jornades tècniques en les quals l’investigador i professor de la Universitat de Còrdova, Jordi Llorens, va assegurar que la integració de les noves tecnologies com drons, GPS, internet i tots els dispositius mòbils en l’explotació pot millorar els beneficis en un 20 per cent. «El futur de l’agricultura passa per saber gestionar bé les dades que recollim de la nostra explotació», va dir. Llorens va afegir que la tendència és la d’internet of things, un concepte que es refereix al fet que tot estigui connectat a la mateixa xarxa i, per exemple, uns sensors instal·lats al tractor enviïn per wifi directament les dades recollides al programa de gestió de dades de l’explotació que utilitzi l’agricultor. En aquest sentit, Pere Masana va presentar una aplicació web que facilita l’organització i gestió del treball i l’elaboració del quadern de camp: Agricolum. Així, les tecnologies van centrar l’atenció d’un dia de fira que va registrar una gran afluència de públic amb cues a l’entrada.