Eduard Pons és un destacat pilot de ral·lis lleidatà que ha aconseguit proclamar-se Campió de Catalunya de Ral·lis en quatre ocasions consecutives. Després d’una pausa en la seva carrera esportiva entre 2008 i 2016 per centrar-se en les seves responsabilitats empresarials al Grup Pons, va reprendre l’activitat competitiva el 2017, combinant la direcció de l’empresa familiar amb la seva passió pel motor. A més de competir en ral·lis, Pons ha participat en proves de resistència com el Dakar, demostrant la seva versatilitat i determinació en el món de l’automobilisme.
Quan i com vas descobrir la teva passió pels Ral·lis?
Jo estic involucrat en el món de l’automobilisme des de l’any 1989, quan vaig córrer el VolantRACC, una combinada amb curses de terra, d’asfalt, de muntanya i en pista i creia que era una bona primera toma de contacte i ja des del primer moment em vaig enamorar sobretot dels ral·lis de terra, que és el que ha estat quasi tota la meva trajectòria des de llavors, ja he corregut 10 campionats d’Espanya de ral·lis de terra, 10 campionats de Catalunya, tot i això, també he corregut en altres disciplines com les 24 hores de Montmeló de resistència en 5 ocasions, 2 supercampionats d’Espanya de ral·lis.
Hi ha alguna competició o victòria que consideris especialment significativa a la teva carrera?
Com a moment culminant em quedaria amb la segona cursa del campionat del món d’aquest any a Grècia, per com es va donar i d’on veníem, d’una primera cursa a Aràbia molt dolenta i que ens deixava sense marge d’error per la resta de la competició.
Aquells dies vam fer una cosa que no havia fet mai ningú, guanyar la prova general amb un cotxe que no era de la primera categoria
Per significativa, aquesta és la victòria més gratificant de la meva carrera.
Es diu que el Dakar és el ral·li més dur del món, és així? Què va ser el més difícil que t’hi vas trobar?
El Dakar és una prova molt exigent, aquest any ha sigut la meva segona participació i he de dir que l’any passat el vaig trobar més suau, des de fora veus les imatges de les dunes i sembla que sigui una barbaritat, però un cop t’hi trobes a dins, veus que aquesta és la part més ‘amable’ de la prova, que la part més de pedres és més dura del que imagines, és una prova molt extrema. Després d’uns primers anys a Aràbia una mica més de tirar al segur, l’organització sí que és veritat que fa un parell d’anys que ha pujat bastant el nivell d’exigència, sobretot aquest 2025.
Com et prepares físicament i mentalment per a cada competició?
Nosaltres tenim un protocol on entrenem diàriament i on combinem exercici cardiovascular, sobretot molt aeròbic i running, un programa mixt pel que fa a tonificació, cervicals, dorsals, espatlla, tot el que és el tren posterior, i un tercer bloc d’estímuls, reflexos, vista… A més la millor preparació física és córrer com més curses millor.
A l’edició d’enguany us vau veure obligats a abandonar per una fissura al xassís, com et vas sentir?
Quan vaig acabar el Dakar de l’any passat no tenia clar que hi tornés perquè ja era un repte superat, però a mesura que anaven passant les setmanes veia més clar que sí, hi volia tornar.
Aquest any ja tinc clar des del primer moment que vull tornar, tinc el sentiment de feina no feta i és una frustració que vull treure’m de sobre
Si tot va bé aquest any correré el campionat del món de Cross-Country i també em servirà de preparació per al Dakar del 2026. El somni està en poder arribar a fer un podi al Dakar.
Com combines la teva carrera de pilot amb la gestió de l’empresa familiar de vi i oli d’oliva?
Al final he arribat a una fórmula d’equilibri que s’adequa bastant a mi, el triangle empresa-esport-família, en el meu cas la família sempre ha estat al meu costat i m’ha donat el suport i motivació necessaris. La família em dona molta energia per a la feina i la competició, l’empresa em dona moltes satisfaccions per a gaudir de les altres dues coses i l’empresa és la meva vida i em dona l’energia i la capacitat de poder lluitar contra tot.
Hi ha alguna lliçó del món dels ral·lis que apliquis al món empresarial?
Jo tinc la mateixa forma de pensar a tot arreu i molta de la resiliència amb què m’he acostumat a viure en el món de l’empresa em ve de moltes situacions límit que he viscut en els ral·lis i de la competició, ja que en el món empresarial també ho fas amb altres empreses, també és molt important saber fraccionar, no has de veure el repte com un de sol, el millor que pots fer és dividir-ho, això t’ajudarà a superar els reptes. En el meu cas no tinc dos ‘mons’ diferents, només n’hi ha un i quasi tot el que he après, m’ho ha donat la competició.
Hi ha algun consell que donaries a joves pilots que vulguin seguir una carrera en els ral·lis?
Sobretot professionalitat i disciplina, molt per sobre de la resta, en automobilisme són dues característiques molt importants, sobretot en els ral·lis actuals, que és un sector que s’ha professionalitzat molt en els darrers anys, si no compleixes amb aquestes dues característiques, és molt difícil que puguis arribar lluny.
