Lleida es confirma com una de les províncies on més terreny es dedica a la producció de panís transgènic o organismes modificats genèticament (OGM) i tot això malgrat el descens registrat en aquest tipus de plantacions l’últim any amb registres oficials. Dades de la conselleria d’Agricultura referides al 2015 situen en 13.101 les hectàrees que destinen els pagesos de la província a aquest tipus de panís. Tenint en compte que les finques totals d’aquests cereals sumen 29.160 hectàrees, estem parlant que el 44,93% compten amb plantes modificades.
Malgrat l’elevat índex de presència de produccions transgèniques, la conselleria ha detectat un descens respecte al 2014. Aquell any, els pagesos comptaven amb 16.252 hectàrees de panís modificat, que suposava superar lleugerament la meitat del terreny de producció d’aquest cereal. A Catalunya, només a Girona guanyen les finques d’OGM davant les produccions tradicionals. En concret, les seues 5.670 hectàrees de modificats genèticament suposaven el 52,36% del total.
A l’hora de fer la comparació a nivell estatal, les dades del ministeri d’Agricultura determinen que només la veïna província d’Osca destina més hectàrees que Lleida als OGM, un tipus de produccions que provoquen el rebuig de les organitzacions ecologistes i d’alguns grups d’agricultors.
Altres productors, tanmateix, les defensen com una via per assegurar més collita per hectàrea i, per tant, rendibilitat de les finques. En aquests moments, està aprovada la plantació d’un panís transgènic que presenta resistència davant de la plaga del barrinador, que pot tenir conseqüències devastadores en les explotacions.
L’anàlisi per comarques revela que el Segrià és on més acceptació tenen aquestes produccions. Les seues més de 4.262 hectàrees de modificats genèticament representen el 57,36% del total. El Pla d’Urgell és la comarca amb més extensió de cultiu de panís, amb 8.702 hectàrees i en aquest cas el 49,17% està destinat a produccions amb OGM.
L’altra comarca que destaca en aquest tipus de producció és la Noguera, en aquest cas el 34,39% de la superfície compta amb plantes transgèniques, xifra que suposa 2.759 hectàrees, segons les dades de la conselleria d’Agricultura. L’Urgell, per la seua banda, compta amb 2.858 hectàrees d’OGM (37,37%) i les Garrigues, amb 723 hectàrees (47,20%). A la resta de comarques les plantacions de panís són més escasses.
Un tipus de cultiu que va començar l’any 1998
El cultiu del panís modificat genèticament es va iniciar l’any 1998 amb plantes resistents a la plaga del barrinador i, des d’aleshores, la superfície estimada de sembra amb aquest panís al conjunt de l’Estat ha experimentat una tendència creixent. En l’última dècada a Lleida s’aprecia aquest augment de les plantacions. La conselleria d’Agricultura situa en 12.515 les hectàrees que es destinaven a transgènics a la província el 2006 davant les 13.101 de l’any 2015.
