El Club Bàsquet Pardinyes farà realitat una vella aspiració amb la creació del primer equip de bàsquet en cadira de rodes de Lleida, que aquest any ja començarà a entrenar-se amb l’objectiu de debutar la temporada 2019-2020 a la Lliga Catalana. Fa dos anys el club ja va fer un primer intent de crear aquesta secció, en col·laboració amb l’associació Adsalut, però al final no es van aconseguir prou jugadors per formar l’equip i la idea no va arrelar. Aquesta vegada, amb el suport de la Federació Catalana d’Esports per Gent amb Discapacitat Física (FDEDF), que cedirà les cadires de rodes (tenen un cost entre els 2.00 i 3.000 euros), el projecte tira endavant amb força i ja compta amb vuit jugadors.
“És un projecte il·lusionant i històric, perquè serà el primer equip de bàsquet en cadira de roda que competirà a Lleida”, va apuntar Jordi Mauri, president del CB Pardinyes, que va anunciar l’organització d’un torneig durant la temporada que servirà de presentació de l’equip abans del debut oficial la campanya vinent.
El president de l’FDEDF, Josep Giménez, es va congratular d’aquesta iniciativa i va destacar que “la inclusió ha de ser un camí d’anada i tornada: la inclusió de les persones amb discapacitat a la societat i el de les persones estàndard al món de la discapacitat, perquè només hi ha un món”.
L’equip, que dirigirà Carla Calonge, membre de l’FDEDF, serà mixt i ja compta amb vuit integrants, alguns sense experiència prèvia en el món de la cistella i altres que competeixen aquesta temporada en un equip de Granollers.
A cada jugador se li aplica una puntuació en funció del grau de discapacitat que tingui (d’1 a 4,5), i hi poden participar persones sense cap deficiència física, a les quals se li assignen 5 punts. Entre tots els jugadors que estiguin a la pista no poden superar els 14,5 punts, cosa que iguala els equips i fomenta la inclusió.
Imma Ojer, una de les integrants d’aquest equip, s’ha afegit al projecte sense tenir cap experiència en aquest esport. “Vinc del món del futbol i el bàsquet la veritat és que no era un esport que em cridés l’atenció. Tinc esclerosi múltiple i quan em van proposar la iniciativa de jugar a bàsquet en cadira de rodes em va fer molta il·lusió. És una manera de fer sentir útils aquelles persones que tenim capacitat de poder fer coses normals”, va assenyalar.
