El Banc Central Europeu (BCE) va concedir nova liquiditat ahir als bancs hel·lens a través de crèdits d’emergència per valor de 900 milions d’euros, la segona vegada que pren aquesta mesura en una setmana, per la qual cosa el total disponible estaria al voltant dels 90.400 milions d’euros. La provisió de liquiditat d’emergència és més cara que la que ofereix el BCE en les seues operacions de refinançament ordinàries i costa un 1,55%, interès que els bancs grecs paguen al Banc de Grècia, en comptes del 0,05% al qual presta ara l’entitat europea.
La decisió del BCE va arribar hores abans que el Parlament grec votés el segon paquet de reformes indispensable per optar al tercer rescat de la UE. Al tancament d’aquesta edició, la votació encara no s’havia produït. Malgrat que estava previst que se saldés amb l’aprovació de les mesures gràcies al suport dels partits opositors, el primer ministre, Alexis Tsipras, vol evitar nous distanciaments al si de la seua formació, Syriza. El primer paquet de reformes va desencadenar una rebel·lió interna al si del partit. Aquesta segona mesura, que a priori és menys polèmica, inclou una reforma del codi civil i l’adopció de la directiva europea sobre sanejament de bancs, compta amb punts espinosos, com ara la introducció de mesures que faciliten les subhastes d’habitatges quan el banc les embarga.
Mentrestant, Tsipras va acordar també amb la presidenta de la Unió de Bancs grecs, Luka Katseli, continuar protegint els ciutadans més desfavorits perquè no perdin el seu primer habitatge, malgrat que expirés a finals de juny la moratòria sobre els desnonaments.
D’altra banda, les institucions veuen amb bons ulls l’avenç del compromís per part de Grècia, ja que el comissari europeu d’Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, va anunciar ahir que les converses sobre el nou programa de rescat «acaben de començar» i s’estendran «fins a la segona quinzena d’agost». Grècia ja va rebre dilluns passat la transferència de 7.160 milions d’euros corresponents al préstec d’emergència del MEDE.
