La pivot murciana Laura Gil, que es va penjar la medalla de plata olímpica amb l’equip femení espanyol de bàsquet, va donar al seu torn una gran satisfacció al Cadí la Seu, l’únic equip lleidatà en la màxima categoria del bàsquet espanyol, on ha jugat les dos últimes temporades, encara que la pròxima ho farà en el Perfumerías Avenida de Salamanca. No havia arribat mai tan amunt en uns Jocs el bàsquet femení espanyol, que aquesta vegada va superar el masculí.
De fet, com ja va ocórrer a Londres 2012, l’esport femení espanyol va sumar més medalles que el masculí (9-8) i es va apuntar quatre dels set ors, una xifra que és la més alta de títols des dels Jocs de Barcelona’92. A Londres, 11 de les 17 medalles van ser per a les dones, i aquí a Rio, encara que el nombre ha estat inferior (nou de 17), el valor és qualitativament superior. Dels set campionats olímpics, quatre són femenins: Mireia Belmonte (200 papallona en natació), Maialen Chourraut (piragüisme en aigües braves), Ruth Beitia (salt d’alçada) i Carolina Marín (bàdminton). Les altres medalles femenines a Rio van ser les plates dels equips de bàsquet i de gimnàstica rítmica i de la taekwondista Eva Calvo, a més dels bronzes de Lidia Valentín (halterofília) i de la nadadora Mireia Belmonte.
En l’àmbit català, es van aconseguir vuit de les 17 medalles de la delegació espanyola, de la qual un terç eren atletes catalans.
