El Camp d’Esports de Lleida va complir ahir, dia de cap d’any, cent anys des de la seua fundació, l’1 de gener del 1919. A les 11.00 d’aquell dia s’inaugurava oficialment una instal·lació, amb un complex esportiu que incloïa velòdrom, pistes de tenis i patinatge, camp de tir, frontó, gimnàs i piscina, i va ser qualificada pels cronistes de l’època com “el millor parc esportiu d’Espanya”. De fet, actualment és l’estadi més antic, pel que fa a ubicació, de tot Catalunya i el tercer d’Espanya, després d’El Molinón de Gijón (1908) i El Rubial, on juga l’Águilas (Múrcia), que data del 1913.
La construcció del Camp d’Esports i tot el complex esportiu que l’envoltava va ser possible gràcies a Joventut Republicana, els membres del qual van haver de subscriure un préstec de 55.000 pessetes de l’època (avui en euros serien, al canvi, uns 330) amb el Banco Hipotecario de España per un període de cinquanta anys, tal com recordava ahir el periodista Dani Badia. L’arquitecte responsable del disseny de les obres, que es van iniciar l’abril del 1918, va ser el lleidatà establert a Barcelona Adolf Florensa i les dimensions del camp originari eren de 100×60 metres i no va ser homologat fins al 1920. El partit d’inauguració va enfrontar l’equip Joventut Republicana FC i el Cervera amb triomf dels de la Segarra per 1-3.
El Lleida Esportiu va recordar ahir l’efemèride, que ha estat preparant des de fa mesos a través de la fundació que va crear el club i la seua celebració al llarg de l’any que acaba de començar consistirà en tota una sèrie d’actes. A més, l’equip ja va estrenar en l’últim encontre esportiu de l’any passat, davant de l’Atlètic Balears, l’equipament del Centenari, amb una equipació pròpia de principis del s. XX en la qual destaquen els cordons que portava el coll de la samarreta.
El Camp d’Esports ha tingut diverses remodelacions al llarg de la història, però la seua ubicació s’ha mantingut. Quan es va construir, a la zona de Joc de la Bola al costat de la carretera d’Osca, la instal·lació estava una mica allunyada de la ciutat sobre una superfície de dos hectàrees. Una altra curiositat és que durant la Guerra Civil, del 1936 al 1939, el recinte es va utilitzar com a cementiri d’automòbils i dipòsit de ferralla, fins que la delegació del Movimiento Nacional va reobrir l’estadi el 3 d’abril del 1940. L’última remodelació important va tenir lloc amb motiu de l’ascens a Primera (1992-93) i recentment el Lleida Esportiu, club que utilitza l’estadi des del 2011, va reformar el sistema de reg i drenatge del camp.
D’altra banda, la plantilla torna avui als entrenaments i també visitarà malalts de la Clínica Perpetu Socors.
