La producció de bolets als boscos del Pirineu podria disminuir fins a un 20% d’aquí al 2040 com a conseqüència del canvi climàtic. Així ho apunten els primers resultats d’una investigació en curs del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que també conclou que una gestió adequada dels boscos podria reduir aquesta davallada entre un 8% i un 10%.
L’estudi es desenvolupa en parcel·les experimentals de pi negre situades entre els 1.600 i els 1.900 metres d’altitud. En aquests espais s’hi fan aclarides d’entre el 25% i el 30% de la massa arbòria per comprovar com influeixen aquestes actuacions en la quantitat i la varietat de bolets.
Aquestes parcel·les s’integren en una xarxa d’un centenar de punts repartits per Catalunya, activa des del 1998, que abasta altituds d’entre 300 i 2.000 metres. Aquest desplegament permet comparar la productivitat micològica en contextos climàtics diversos i calcular-ne el possible rendiment econòmic. Al Pirineu, el CTFC manté des del 2015 un seguiment continu al bosc de Meranges, un dels espais de referència de la recerca.
A diferència dels inventaris forestals habituals, que es fan cada cinc anys, el control micològic es duu a terme cada setmana durant la temporada. Els treballs comencen a la primavera, però el període de màxima intensitat se situa entre agost i novembre, ja que a l’hivern el fred limita l’activitat i a la primavera la producció encara és reduïda.
Els investigadors Juan Martínez de Aragón i Àngel Ponce, especialitzats en micologia i tubericultura, estudien tant els fongs micorrízics —com el cep, associat a les arrels dels arbres— com els sapròfits, que intervenen en la descomposició de la matèria orgànica. Les parcel·les incorporen sensors per controlar la temperatura i la humitat del sòl, a més de dispositius que permeten analitzar la dispersió de les espores. Les mostres es traslladen després al laboratori, on se n’examinen el pes en fresc i en sec, la qualitat i la relació amb la resta de l’ecosistema forestal.
Martínez de Aragón explica que els tècnics combinen zones intervingudes amb altres sense gestió per contrastar-ne els resultats. “Hem observat que, quan es gestiona el bosc, augmenten tant la producció com la diversitat de bolets”, assenyala. Segons l’investigador, una actuació forestal adequada pot contribuir a reduir l’impacte del canvi climàtic sobre el rendiment micològic.
Les projeccions del CTFC atribueixen la davallada prevista a l’augment dels anys poc favorables per als bolets, marcats per episodis de calor i falta de precipitacions en períodes determinants. La producció mitjana a Catalunya se situa actualment en uns 60 quilos per hectàrea, tot i que varia notablement segons el territori i la temporada. En punts com Meranges, els registres poden superar els 500 quilos per hectàrea.
Per la seva banda, Ponce remarca que l’abast de l’estudi va més enllà de l’interès gastronòmic. “Els fongs tenen un paper clau en el funcionament dels ecosistemes forestals, tant en el cicle del carboni —inclosa la fixació a través dels micelis— com en la descomposició de la matèria orgànica”, explica. Aquesta tasca, afegeix, contribueix a disminuir la càrrega de biomassa acumulada als boscos.
Ponce també destaca les possibilitats del turisme micològic com a recurs de dinamització local. L’activitat boletaire pot ajudar a prolongar la temporada turística al Pirineu més enllà dels mesos d’hivern i a diversificar els ingressos en territoris molt vinculats a la neu. “El turisme micològic pot generar activitat econòmica vinculada a la restauració, l’allotjament i els serveis de guia, i ajudar a fixar població en territoris amb problemes de despoblament”, assenyala.
En aquest marc, el CTFC sosté que una gestió forestal que també tingui en compte la producció de bolets pot generar retorns ambientals, econòmics i socials, especialment a les zones de muntanya.
Sense producció aquest estiu, de moment
Pel que fa a la campanya estival, els tècnics indiquen que encara no s’ha detectat producció de bolets, malgrat les pluges de l’hivern. La fructificació dependrà de les tempestes d’estiu i d’un descens de les temperatures, i pot trigar entre 20 i 25 dies des que es donen les condicions adequades.
