L’Audiència de Lleida ha obert aquest dimarts una nova etapa del cas Boreas amb l’inici del judici de la peça centrada en l’àrea de Carreteres de la Generalitat. La Fiscalia demana 12 anys de presó per a Jordi Benet, que va ser cap de Carreteres a Lleida durant dues dècades, per presumptes irregularitats en adjudicacions i certificacions d’obra pública a canvi de diners, regals i altres favors.
La causa se centra principalment en la relació entre Benet i els responsables de la constructora MJ Gruas. Els Mossos han declarat que les converses telefòniques intervingudes l’any 2016 van evidenciar una relació «molt intensa» entre Benet i responsables de la constructora, amb una capacitat d’influència que «excedia» la relació normal entre un empresari i l’administració.
Regals, àpats i favors personals
Les escoltes van permetre als investigadors identificar diversos episodis que, segons l’acusació, serien indicatius d’aquesta relació. Entre els elements analitzats hi ha àpats pagats per la constructora, lots de Nadal, estades a la casa de Gruas a la Vall d’Aran i altres regals que «sobrepassaven el que seria un petit detall de cortesia». Entre aquests, els 3.000 euros que, segons la investigació, es van regalar a cadascun dels dos fills de Benet amb motiu dels seus casaments.
El sotsinspector ha explicat una conversa en què Gruas indicava als seus fills que havien de portar “aquells diners al Jordi”. Per als investigadors, aquest i altres indicis van fer aflorar la possibilitat que darrere de la relació entre l’empresari i el responsable públic hi hagués alguna actuació delictiva.
A partir d’aquí es va obrir una peça específica dins del cas Boreas, la causa que investiga les presumptes irregularitats en adjudicacions i obres públiques a la Diputació de Lleida entre els anys 2011 i 2018. Més d’una dècada després de l’esclat del cas, una quarantena d’investigats, entre els quals l’expresident de la Diputació Joan Reñé, estan pendents de judici.
Obres i contractes sota sospita
La Fiscalia també posa el focus en la represa de les obres de la C-12 a Corbins, adjudicades a MJ Gruas el 2010 i posteriorment suspeses per problemes pressupostaris. Segons l’acusació, Benet hauria avançat a l’empresa que els treballs es reprendrien el 2016 abans que aquesta decisió fos oficial. Les obres es van executar durant l’estiu i la primera certificació va superar els 700.000 euros.
Un altre dels contractes investigats és el de conservació de la zona 4 de Ponts, adjudicat a MJ Gruas el 2014 per 5,59 milions d’euros. Benet havia participat en la valoració tècnica de les ofertes i, segons Fiscalia, va donar a l’empresa cinc punts més que a la resta d’aspirants tot i que presentava una oferta econòmica més cara.
L’acusació sosté també que Benet i l’exresponsable de Conservació de Carreteres a Lleida Baltasar Rullan, també acusat, haurien certificat obres per imports superiors als que constaven en la documentació interna de la constructora. En un dels casos, el 2014, es van certificar 763.442 euros mentre que MJ Gruas en comptabilitzava 271.559.
20.000 euros en una caixa de seguretat
La investigació patrimonial de Benet va portar els Mossos fins a una caixa de seguretat que la seva filla havia obert en una entitat bancària de Lleida i a la qual ell també tenia accés. Pocs dies després de la detenció de Benet, l’octubre del 2020, la seva filla va ser arrestada quan sortia del banc amb dos sobres de 10.000 euros amagats sota la roba.
La Fiscalia demana el decomís dels 20.000 euros perquè considera que procedien de l’activitat delictiva atribuïda a Benet. Els investigadors també van detectar, entre el 2011 i el 2016, prop de 94.000 euros ingressats en efectiu en unes 170 operacions, la majoria inferiors a 1.000 euros.
Fins a 46 anys de presó entre els cinc acusats
A més dels 12 anys de presó que Fiscalia demana per a Benet, el ministeri públic reclama 13 anys per a cadascun dels dos directius de MJ Gruas, José María Gruas i Miguel Turmó. Per a Baltasar Rullan i la filla de Benet sol·licita quatre anys de presó per a cadascun.
El judici ha començat amb les qüestions prèvies plantejades per les defenses, que han qüestionat, entre altres aspectes, l’origen de la investigació, alguns testimonis i la possible prescripció de part dels fets. L’Audiència ha deixat per a la sentència la resolució de diverses d’aquestes qüestions i ha acordat que els acusats declarin al final del judici.
El procediment està previst que s’allargui fins al 25 de setembre, amb vuit sessions, una trentena d’agents dels Mossos i una vintena de testimonis.
